La Model a l’Aula

Aquestes notes són d’agraïment i de reconeixement a l’Aula d’Extensió Universitària del Masnou[i]. Moltes gràcies a la seva Presidenta, Carme Carreté Jiménez, a tota la Junta i a totes les persones que van omplir de gom a gom, aquesta sessió del programa del curs 2024/2025. També per la seva participació activa durant el debat posterior. Ha estat un privilegi.

Serveixen, igualment, per il·lustrar algunes de les transparències que vaig projectar durant la sessió del 20 de maig, i que trobareu en un arxiu PDF, al final d’aquest text. I com no podia ser d’altre manera, reivindicant i recordant a la nostra companya Rosa Toran Belver. Historiadora catalana i compromesa amb la memòria.

En primer lloc una breu descripció de la entitat que represento, l’Associació Catalana de Persones ex Preses Polítiques del Franquisme (ACPEPF). Més de 50 anys, des de les Comissions de Solidaritat, sense defallir. Recordant algunes fites importants: L’acte del Liceu de l’any 2002; Declaració per a un Memorial Democràtic, quan Maria Salvo la presidia. L’impuls al Memorial Democràtic i la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, 2007. Enguany tindrem la nova Llei, incorporant els quatre principis consagrats per les NNUU, veritat, justícia, reparació, no repetició (deure de memòria), i el més important. La memòria ha d’arribar a les escoles. Interpretant correctament les diferents seqüències. La proclamació de la II República i el seu significat (escoles, polítiques d’igualtat per les dones, i altres avenços socials); el cop d’Estat del juliol de 36, cuinat des de 1934 amb complicitat del feixisme italià i del partit nazi. La Guerra de 1936/1939, un sector de l’exèrcit i complicitats econòmiques i civils contra el govern legítim de la República, amb el suport de Hitler i Mussolini. Camp d’experimentació (bombardeigs sobre població civil), i preludi de la II Guerra Mundial. Exili i resistència contra el feixisme i el nazisme a Europa. Camps d’Argelers i camps d’extermini amb moltes dones i homes republicans. La llarga dictadura i la resistència a Espanya, més de 40 anys. La lluïa per les llibertats democràtiques, nacionals i els drets socials.

De tot això en parlarem a continuació. És una part molt important de la narrativa de la Model. Més de 100 anys de la nostra història col·lectiva. Des de l’Exposició Universal de 1888[ii], a on calia trobar una nova ubicació a la presó vella del carrer Amalia, situat al barri del Raval, fins al seu tancament definitiu el mes de juny del 2017. I quan la Model esdevé un lloc obert a la ciutadania.

Avui, feliçment, un referent, un espai de cultura, de coneixement i de reconeixement. Un lloc de memòria amb una gran capacitat pedagògica.

Una presó Model situada al nou Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà, que va ocupar dues illes a mig camí entre els barris d’Hostafrancs, Sants i Les Corts, una zona bàsicament agrícola. A l’any 1960 s’envoltaria d’habitatges i oficines. Una història que és pot recórrer amb aquest enllaç[iii].

Com diem habitualment durant les visites guiades. La presó Model no va ser mai modèlica. Les revoltes populars, la denominació de Barcelona: Rosa de foc o l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat de ser l’instigador de la Setmana Tràgica, i afusellat al Castell de Montjuic l’any 1909, van marcar la història de Barcelona, Catalunya, Espanya, i també d’Europa. La vaga de La Canadenca, és un exemple del que va succeir l’any 1919. Repressió i corrupció. La monarquia d’Alfons XIII va instigar la dictadura de Primo de Rivera (1923/1930). Declaració de l’Estat de guerra, prohibició de la llengua catalana i intervenció de la Mancomunitat de Catalunya. Revoltes obreres i repressió patronal.

El temps de la II República tampoc va ser plàcid. Especialment durant la Guerra. Gent conservadora i allistada amb els conspiradors, i també gent d’esquerres revoltats contra el Govern de la Generalitat , compartint espais i cel·les. Però tot va canviar radicalment amb la derrota republicana i l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona al gener de 1939. Una presó pensada per 800/1.000 persones, va acollir 11.000, 12.000 i 13.000 reclusos a començaments dels anys 40. La repressió va ser llarga i cruel, com la dictadura. La petjada de Salvador Puig Antich, assassinat per garrot el 2 de març de 1974, ha marcat diferents generacions. La “Model 77”, descriu les lluites de la COPEL del 1977 i 1978.

Quan es va tancar l’any 2017 van convidar a les persones i famílies que vam estar a La Model. Es va inaugurar una exposició La Model ens parla. Ens va fer molta il·lusió torna-hi amb altres condicions. Calia fer balanç. La seva història ens interpel·la. Com a ciutat i com a país. Interrelacions diverses, també complexes. I com a símbol, majoritàriament, de la repressió i per tant un referent de la memòria col·lectiva. Va ser al setembre de 2017. Vam trobar absències, com la de les dones i les seves lluites, també les persones que van patir repressió per dignificar la vida dels nostres pobles i que es van implicar en les lluites socials dels anys 60 i 70. I en la defensa del català, i ho van denunciar públicament.

Per aquesta raó hem impulsat i hem tingut una presència molt activa durant l’exposició Generacions TOP[iv], del 20-N de 2024 fins al 6 d’abril de 2025. Amb la visita de més de 32.000 persones, entre elles molts i moltes alumnes, professores i professors que han gaudit de la Biblioteca humana, els testimonis en viu i directe d’homes i dones, represaliades els anys 60 i 70, per delictes avui considerats normes i drets constitucionals. Convé recordar-ho. I transferir-ho a les noves generacions. Així ho vam constatar a la nostra Assemblea del 24 de maig, fent balanç de l’exposició[v].