El dia 7 de novembre, coincidint amb el 54 aniversari de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, vaig tenir el privilegi de participar en aquest acte: 1975-2025: La recuperació dels drets i les llibertats democràtiques: la construcció d’un futur millor. Organitzat per la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica, amb la presència del President de la Generalitat, del President del Parlament, i altres representants de diferents institucions.
Representants de l’alumnat de diferents instituts de secundària: INS Montserrat Roig, INS La Mallola, Institut Escola Arts, INS Vila de Gràcia, Institut Badalona VII, INS Mercè Rodoreda.
M’agrada, ara, compartir el text que vaig llegir en nom del Consell de Participació del Memorial Democràtic, i algunes imatges.
Molt Honorable President de la Generalitat,
Molt Honorable President del Parlament,
Honorable conseller i consellera, diputades i diputats, vicerector, autoritats i treballadores i treballadors del Memorial Democràtic,
Representants de les entitats memorialistes, professores i professors, alumnat dels diferents instituts aquí presents,
Es un privilegi parlar com a testimoni a l’aula, en aquest espai tan singular i amb una magnífica companyia. Moltes gràcies.
Ferran Martínez i Leire Ginés, alumnes de l’Institut Montserrat Roig. Terrassa
La Maria, havia nascut al barri de la Creu Alta de Sabadell. Quan tenia 16 anys, en Francesc, nascut al barri de Poble-sec, li va fer una fotografia icònica, és l’inici d’una història singular.
La María i en Francesc, com molt jovent de la vostra edat, preparaven l’Olimpíada Popular de Barcelona, una fita esportiva i cultural que s’havia d’inaugurar aquell 19 de juliol de 1936. Un clam contra l’amenaça del feixisme i del nazisme que s’estenia a Europa. Ho recordem cada mes d’octubre a l’estadi del President Lluís Companys.
Aviat farà 90 anys de tot plegat.
En Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, declararia a Nuremberg l’any 1945 contra les atrocitats nazis. Va morir jove, amb 31 anys, malalt, a París. La Maria Salvo passaria 16 anys a les presons franquistes. I va fer de la solidaritat una forma de vida, va viure més de 100 anys!
La María era la Presidenta de la nostra Associació, quan al Liceu de Barcelona es va aprovar un Manifest l’any 2002, demanant un Memorial Democràtic.
Aquesta història la de la María i en Francesc l’hem de poder explicar a les aules, com els relats de la Montserrat Roig, la Neus Català, la Tomasa Cuevas. Van obrir el camí per entendre d’on venim. Com les històries dels testimonis de les generacions TOP, de la Model, de la Trinitat, de Via Laietana, i el significat de les cançons que ens van acompanyar durant la llarga nit de la dictadura. Venim d’un silenci que no és resignat, ens recordava en Raimon.
Testimonis a l’aula ens permet establir un diàleg intergeneracional, connectant la defensa dels valors democràtics amb els somnis i anhels de les noves generacions. Coneixement i pensament crític, davant la desinformació i discursos d’odi.
Les llibertats democràtiques i nacionals, els drets socials, i les polítiques d’igualtat, sens dubte millorables, no van caure del cel. Gràcies professores i professors per la vostra iniciativa i feina.
El nostre agraïment a totes les persones que dediquen el seu temps a preservar el llegat de les entitats memorialistes, i mantenir viva la nostra memòria col·lectiva a les aules i altres espais socials.
Gràcies, testimonis, per la vostra generositat i compromís, abans a la clandestinitat o l’exili, i ara en aquests temps incerts, en la defensa i construcció de la raó democràtica.
Tenim un substrat molt fèrtil: el fil de la memòria, el coneixement, aules, i institucions democràtiques, i una actitud d’esperança, raonada, com la que avui ens convoca. Per millorar el nostre present i continuar lluitant per un futur amb pans i roses, com ens van ensenyar les persones que ens han precedit.
Moltes gràcies.
Enllaç a on es pot veure tot l’acte.
Intervenció d’en Domènec Martínez García, a partir del minut 53.
Notes:
Per saber més de la María Salvo i en Francesc Boix.
Per conèixer l’Olimpíada Popular de Barcelona de 1936, que no va poder ser.
nascutel49 