És ben cert que per entendre el present i encertar en el futur hem d’haver llegit correctament el nostre passat, fent de la memòria un instrument útil i pedagògic. Al tancar el mes de novembre he volgut fer aquesta entrada al meu Blog, incorporant diferents intervencions en nom de l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme, en relació al Valle de los Caídos i l’exhumació de les despulles del dictador, i també els reptes i oportunitats que s’obren.
Tres apunts al respecte. Primer. 9 d’octubre a betevé, amb «Queralt Solé, professora del Departament d’Història de la Universitat de Barcelona i autora del llibre ‘Els morts clandestins: Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’; Pere Fortuny, president de l’Associació pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya; Marc Gil, professor Història Contemporània a la UOC, i Domènec Martínez, membre de la junta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme.»
He volgut deixar constància que és una vergonya i una indignitat que durant més de 40 anys aquest espai es convertís en un símbol d’exaltació de la dictadura i de celebració dels grups feixistes. Una gran irresponsabilitat dels governs democràtics, abans i després de la Llei de Memòria Històrica del 2007. Una Llei que va arribar tard i segurament amb insuficiències. El més greu: el seu incompliment. La Llei ha estat al congelador des de l’any 2011 (pressupost zero de Rajoy). També es va permetre la demolició de Carabanchel (avui podria ser un centre memorialista com la Model), i es va fer durant el Govern de Zapatero. El genocida Queipo de Llano continua a la basílica de La Macarena de Sevilla, i el nou govern d’Andalusia congelarà la Llei de Memòria Històrica d’Andalusia.
He reivindicat, igualment, el paper de les entitats memorialistes per rescatar la memòria republicana i antifeixista: la de Neus Català, Francesc Boix, els germans Miret Musté, com s’ha fet a París recentment amb motiu del 75 aniversari de l’alliberament de París, on ha participat Lluís Martí Bielsa, avui l’acomiadament a Les Corts. També el paper de persones com la Maria Salvo i Enric Pubill, impulsors de l’acte del Liceu del 2002, reclamant un Memorial Democràtic i una Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que finalment es va fer durant el govern d’esquerres, tripartit.
Denunciant que es vol eliminar la memòria partisana, la resistència italiana i francesa, entre d’altres, i que van inspirar les constitucions democràtiques europees després de la derrota del feixisme i del nazisme.
«En la imminència de l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos, parlem amb experts i ex-represaliats per valorar què implica aquesta acció. El trasllat de les seves despulles és el primer pas d’un llarg procés de reparació històrica.
En parlem amb Queralt Solé, professora del Departament d’Història de la Universitat de Barcelona i autora del llibre ‘Els morts clandestins: Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’; Pere Fortuny, president de l’Associació pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya; Marc Gil, professor Història Contemporània a la UOC, i Domènec Martínez, membre de la junta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme.»
Recupera aquí la conversa: https://beteve.cat/el-mati-de-barcelona-910fm/exhumacio-franco-desenterra-franquisme/
Segon apunt. Cita al Matins de TV3. Idees bàsiques: tard però satisfets. Una vergonya la manca de decisió dels governs democràtics durant 40 anys, he reivindicat la figura de la Maria Salvo i els deures pendents: els parlaments autonòmics i els ajuntaments poden fer moltes coses (Llei de Memòria democràtica a Catalunya, 2007, pedagogia i memòria democràtica a les escoles). El Valle de los Caídos no té cap futur com a memorial democràtic. Carabanchel es va derruir, una responsabilitat del PSOE (Govern Estat) i del PP (Comunitat). He volgut tenir un record pels brigadistes danesos que van venir a Espanya en bicicleta, reivindicant la memòria antifeixista a Europa, tan amenaçada, aprofitant el 81 aniversari del comiat de les Brigades Internacionals.
Pere Fortuny, fill de l’alcalde de Mollet del Vallès afusellat al Camp de la Bota, i Domènec Martínez, de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Aquest clip és de:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/les-victimes-del-franquisme-reclamen-lanulacio-dels-judicis-i-un-reconeixement-/video/5944429/
Tercer apunt. Nova cita a betevé. Bàsics. 24 octubre del 2019
«Aquest dijous el focus mediàtic ha estat al Valle de los Caídos, a Madrid, on s’ha dut a terme l’exhumació de les restes de Francisco Franco. Quina valoració en fa l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme? N’hem parlat al ‘bàsics’ amb un dels membres de la junta, Domènec Martínez.»
He volgut reivindicar el meu avi Crotato Martínez, la Maria Salvo, la nostra ex-presidenta de l’Associació, el meu advocat Javier Sauquillo, un dels assassinats a Atocha, gener de 1977. La dictadura més vella d’Europa. La Constitució no és la responsable dels dèficits en matèria de memòria democràtica. Són els governs els qui no han assumit les seves responsabilitats, abans i després de la Llei de Memòria. Com s’ha demostrat a Catalunya, a Andalusia i altres parlaments autonòmics es poden fer lleis de memòria i també poden actuar els ajuntaments. Cal majories i voluntat política. Barcelona en els darrers temps ha fet un gran pas, però cal recuperar la memòria de moltes persones anònimes aquí i reivindicades com a combatents per la llibertat a moltes capitals d’Europa. He volgut posar l’exemple de Terrassa. L’any 1944 es va fer un gran monument de simbologia feixista, el més gran de Catalunya. El govern democràtic de la ciutat el va fer desaparèixer l’any 1991.
https://beteve.cat/basics/associacio-catalana-expresos-franquisme-domenec-martinez/
“El monument era un conjunt amb una forta càrrega ideològica i un dels més excepcionals dels que es van construir arreu de Catalunya. Eren tres columnes d’una altura de 15 metres i va ser construït amb pedra de Montjuïc. En el seu interior hi havia una petita cripta i en l’exterior destacaven diversos elements decoratius; les figures de dos soldats: un de la Guerra Civil i l’altre, un croat medieval de la reconquesta. Al mig, una figura femenina, que feia la salutació tradicional feixista. Al sòcol hi havia la inscripció «Caídos por Dios y por España: ¡Presentes!». La totalitat de l’obra va tenir un cost de 300.000 pessetes.”
https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/51982/se/fet/quina/es/historia/monumento/caidos/terrassa
He volgut igualment reiterar el meu record i homenatge a les persones que van venir a Espanya a lluitar contra el feixisme i el nazisme a Europa. Conscients que la Guerra d’Espanya era el preludi de la II guerra mundial.
Va ser una jornada llarga i intensa. Carregada d’emocions i de simbologia, com va escriure Víctor-M. Amela.
https://www.lavanguardia.com/television/20191027/471211496366/franco-sempre-guanya.html
Darrer apunt. Ara, a finals de novembre, davant d’una extrema dreta crescuda que governa amb el suport del PP i C’s a diferents comunitats (Andalusia, Madrid, Múrcia, entre d’altres), caldrà enfortit de debò totes les associacions i entitats memorialistes i la seva presencia. Com hem fet avui reivindicat a Terrassa a Francisca Redondo. Sense memòria cívica som més vulnerables als discursos xenòfobs i ultranacionalistes. Cal, igualment, fer possible un govern de progrés de les esquerres plurals. Superant les dificultats i les amenaces de les forces de l’extrema dreta, la dreta d’Aznar i de Ciutadans, la de la Santa Església i les patronals, entre d’altres que volen dinamitar aquesta possibilitat històrica. Un Govern de les esquerres, plural, que apliqui les lleis en matèria de memòria democràtica, que faci complir els drets socials establerts a la Constitució del 78 i que defensi l’Estat de les autonomies davant els intents uniformistes i centralitzadors.
https://elmon.cat/monterrassa/societat/maurina-recorda-francisca-redondo-crit-dalerta-davant-lextrema-dreta
nascutel49 