Molt sovint ens queixem, i amb raó, de les dificultats per portar la memòria de la República, la Guerra i la Repressió, la resistència contra la dictadura i la lluita pels drets socials i la cultura dels drets humans a les escoles. És a dir, la possibilitat de conèixer la nostra història recent per part de les noves generacions. I això té conseqüències molt negatives, com hem pogut veure aquest dies al Congrés i al Senat, per la defensa de les institucions i de la cultura democràtica.
Ara tenim una nova oportunitat amb la tramitació de l’avant projecte de Ley de Memoria Democrática que el Consell de Ministres va aprovar el 15 de setembre. Necessitem d’una veritable Llei de Memòria Democràtica, que superi les ambigüitats i limitacions de la Llei de Memòria del 2007 (Llei Zapatero). Conscients que haurem de consensuar propostes de millora, amb intel·ligència, mobilització social i molta pedagogia per poder generar amplies majories parlamentaries. En aquesta Llei es parla de “fomentar, promover y garantizar en la ciudadanía el conocimientos de la historia democrática española y la lucha por los valores y libertades democráticas”. És un repte imprescindible per conjurar els discursos feixistes i els feixismes quotidians: el racisme, les discriminacions, l’atac al diferent, les violències i les desigualtats.
Avui vull aprofitar aquesta entrada justament per posar en valor les petites coses que fan que les coses avancin. Ras i curt: és una nota d’agraïment a l’equip directiu i educatiu d’un centre modèlic per moltes raons: CREANOVA. M’he sentit un privilegiat compartint amb l’alumnat de segon de batxillerat, atent, respectuós i participatiu, els fils de la nostra memòria col·lectiva a partir de l’experiència vital de la Maria i en Francesc. Un fil que comença amb l’alegria i els preparatius de l’Olimpíada Popular de 1936, amb els nois i noies que hi estaven treballant, les fotografies d’en Francesc, la Guerra d’Espanya com a pròleg de la Guerra Mundial, l’exili i la resistència als camps d’Europa contra el nazisme i el feixisme. Han compartit l’interès pels 75 anys de l’alliberament dels camps, la derrota de Hitler i Mussolini, i també de l’inici de la Guerra freda a Europa i el reforçament del dictador Franco, pel Vaticà i les potències occidentals. La llarga nit del franquisme i el combat per la llibertat i els drets socials. Una memòria pedagògica que cal preservar i divulgar com hem dit moltes vegades: per imperatiu democràtic.
Em complau compartir les imatges d’aquest relat i afirmar, més que mai, en temps de virus i pandèmies, i com ha fet l’ Aina avui al Congrés, (un cant a les dones i homes que treballen i ens cuiden, els imprescindibles): Visca la vida, visca l’alegria.
nascutel49 
2 respuestas a “Memòria cívica i democràtica a les aules”