El testimoni de la Generació TOP

Centre Cultural de la Model, fins el 31 de gener de 2025

La Model, 20 de novembre de 2024

Hem tancat la primera setmana de l’exposició amb una gran afluència i participació. La inauguració del 20-N va omplir de gom a gom, la sala d’actes, el panòptic i la quarta galeria. Teníem ganes d’ajustar comptes amb algunes de les assignatures robades. Manel Risques, Carlota Vidal Sánchez, Gerard Rodríguez, i el nostre president, Carles Vallejo, van donar el toc de sortida a les 7 de la tarda. Envoltant el panòptic d’emocions, coneixement i memòria molt viva. Mireia Clemente, de La Voz Ahogada, ens va convidar a alçar la copa per recordar-nos aquella jornada de fa 49 anys: “La glòria del bunyol[i]”, ara convertit en replicant i habitant una cel.la de la quarta galeria, a la filera de victimaris: amb policies, torturadors, jutges i altres estaments de repressió de la llarga dictadura que ell encapçalava. Tenim memòria. Diverses cròniques periodístiques s’han fet ressò d’aquesta exposició i les activitats programades. Francesc Valls, bon coneixedor de la reivindicació de la Model com a Centre de Memòria, ho ha resumit molt bé a les pàgines de El País, 24 de novembre: “La democràcia espanyola —com les europees— tenen moltes llacunes, durant molts anys l’Estat de dret i les seves administracions s’han limitat a equiparar totes les memòries i eliminar així la responsabilitat política de l’antifranquisme com un valor constitutiu de cultura democràtica, apunta l’historiador Ricard Vinyes. L’exposició Generacions TOP vol posar les coses al seu lloc”.

Per aquesta raó he volgut reproduir l’article publicat a Catalunya Resistent, 117, butlletí sencer, i afegir noves informacions útils per transitar pel mapa d’activitats associades, ara fins el 31 de gener. Assignatures útils per enfortir els valors democràtics, davant dels reptes de la desinformació i el negacionisme. Sense resignar-nos als vents que bufen i els temps estranys.

U no és ningú, afirmava Joan Brossa. A la generació dels anys 60 i 70 trobem centenars de dones i homes, milers de persones molt joves, que no es van resignar. Es van jugar la pell i la llibertat a la lluita clandestina contra la dictadura, promovent vagues i manifestacions, editant publicacions subversives, fent pintades i participant activament al moviment obrer, estudiantil o veïnal, per les llibertats democràtiques, els drets socials i nacionals. Moltes de les persones d’aquesta generació van ser objectiu prioritari de la policia política, els tribunals d’ordre públic, tribunals militars i altres lleis excepcionals de la repressió. Ho hem recordat en aquestes pàgines de Catalunya Resistent amb motiu dels 60 anys de la creació del TOP, desembre de 1963.

Enric Cama, Isabel Alonso, Carles Vallejo, Montse Torras i qui signa aquestes notes, entre d’altres, hem reivindicat el paper de la nostra Associació, per fer de la Generació TOP un testimoniatge pedagògic útil, particularment a les aules i les escoles, per tal de poder establir un diàleg que ens ajudi a connectar i entendre millor els anhels i aspiracions de les generacions nascudes al segle XXI. Una tasca comuna, intergeneracional, que ens interpel·la davant l’actual crisi sistèmica: ecològica, econòmica i social. La defensa dels valors democràtics amb vocació universal.

Tenim uns antecedents, que es poden consultar a la nostra pàgina Web. Venim d’un llarg recorregut, sense defallir, reivindicant aquesta memòria, però també som conscients que per raons biològiques, el seu testimoniatge viu a les aules i altres espais educatius, anirà minvant progressivament. És llei de vida. Per aquesta raó, aquesta és una exposició singular, on tindrem la possibilitat de conviure directament amb un patrimoni emocional únic, els testimonis: la Biblioteca humana, una experiència irrepetible. La darrera generació que va plantar cara al franquisme[ii].

Un magnífic equip d’historiadores i d’historiadors, companyes i companys de la nostra Associació (ACPEPF), de la Fundació Cipriano García i EUROM, amb el suport de diferents institucions (Secretaria de Estado de Memoria Democrática i Memorial Democràtic), estan treballant en una programació a la Model carregada de memòria.

Una Exposició sobre la resistència ordinària, la militància i l’antifranquisme davant del “Tribunal de Orden Público” 1963-1977). Ho farem a La Model, convertit ara en un centre de divulgació de la nostra memòria col·lectiva. Ocupant la quarta galeria, amb les seves cel·les, i altres espais centrals i adjacents. Tindrem Jornades, presentacions de llibres, diàlegs, homenatges, recitals poètics, musicals i representacions teatrals que oportunament enunciarem. Conscients, com no pot ser d’altra manera, que la memòria és cultura, la memòria és coneixement, i la memòria també ha de ser reconeixement.

Inaugurarem aquesta Exposició el dia 20-N, recordant aquell “Glòria del bunyol. Ha mort el dictador més vell d’Europa”, els versos de Joan Brossa que vam fer nostres aquell 20 de novembre de 1975. “Una abraçada, amor, i alcem la copa”, un ritual que molts de nosaltres, i a moltes llars, vam experimentar al peu de la lletra aquella jornada.

Ho farem a l’Espai de la Model, a la Sala d’Actes, el mateix dia 20 de novembre, al tancament de la Inauguració de les Segones Jornades d’Història Pública sobre les presons femenines del franquisme. Que duraran del 20 al 23 de novembre.

Durant aquestes cinc setmanes hi haurà visites d’escoles i obres de teatre i la presència de la Biblioteca Humana, els testimonis del TOP. També volem retre homenatge i reconeixement a la tasca dels advocats i advocades defensores de les persones represaliades (darrera setmana de gener). Ho farem amb la presència d’artistes molt properes i que també formen part de la música que ens va acompanyar durant aquells anys. Què volem aquesta gent. També de la companyia La Voz Ahogada, que ha omplert la Model de testimonis teatralitzats. El dia 12 de desembre tindrem una Jornada sobre Espais de Memòria d’àmbit estatal, el 16 la xerrada de Reed Brody, que coordina l’AMP i el dissabte 21 de desembre, brindarem de nou amb la trobada anual de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme. Reivindicant una vegada més els principis que ens han inspirat des de la seva constitució. Solidaritat, el deure de memòria i la defensa dels valors democràtics i de la cultura antifeixista. Durant el mes de gener tenim previst la presentació de llibres, més visites guiades, projectes d’itineraris i espais de memòria local (Terrassa), i d’altres documentals, com “Las tres muertes de Teófilo del Valle”, mobilitzacions obreres i repressió. Una història del TOP. Aquí trobareu la programació actualitzada[iii].

Domènec Martínez García, coordinador de la Comissió Generació TOP’24 (ACPEPF)