Memòria democràtica i drets humans

Avui, Dia Internacional dels Drets Humans, em complau reproduir l’article que he publicat a Malarrassa i Catalunya Resistent en relació a la Llei de Memòria Democràtica. Els pronunciaments feixistes ” habrá que fusilar a 26 millones de españoles”, és indicatiu de la magnitud de la misèria moral dels seus autors i la urgent necessitat d’aprovar la Llei de Memòria Democràtica, per regular les polítiques públiques de memòria i educar a les escoles en la defensa dels valors democràtics.

Una oportunitat i una exigència: Llei de Memòria Democràtica
Domènec Martínez. (L’autor forma part de la Junta de l’ACEPF, i ha participat en representació de l’Associació a les trobades i debats del Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Histórica y de Víctimas del Franquismo).

El passat 15 de setembre el Consell de ministres (govern de coalició PSOE/UP) va aprovar
l’Avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica. Era l’inici d’un debat col·lectiu i un llarg
tràmit parlamentari. És imprescindible que aquest procés arribi a bon port.
Durant el mes d’octubre i novembre he tingut l’oportunitat de participar a les diferents
Trobades estatals d’entitats i associacions de memòria, d’intercanviar reflexions amb
representants de diferents grups parlamentaris, i també fer arribar les propostes de l’ACEPF al
el Secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.
M’agradaria sintetitzar els set punts de reflexió principals que hem compartit.
Primer de tot. És un bon document de partida, recull moltes de les demandes del moviment
memorialista dels darrers anys i fa seves les recomanacions del Grup de Nacions Unides
(informes 2014 de Pablo de Greiff) sobre polítiques de memòria i tractats internacionals. És
cert que arriba tard, però cal felicitar-nos. Ara s’ha de millorar amb el tràmit parlamentari,
consensuant les propostes bàsiques, i ho hem de fer amb intel·ligència, amb mobilització social
i també amb molta pedagogia. Generant majories parlamentaries suficients. Difícilment
tindrem una altre oportunitat com aquesta.
Segon. L’Avantprojecte supera els dèficits, ambigüitats i limitacions de la Llei de Memòria
Històrica del 2007. Recull avenços molt importants en la condemna del règim franquista, el
reconeixement i reparació de les víctimes, introdueix la perspectiva de gènere, assigna a l’Estat
la responsabilitat en la recerca de les persones desaparegudes, entre d’altres. I el que és més
important: permet fer un seguiment i garantir el compliment de la Llei. Evitant, com passa ara,
la doctrina Rajoy de pressupostos 0, la desactivació de la Llei de Memòria Democràtica a
Andalusia, o el vandalisme contra la memòria democràtica per part de l’Ajuntament i la
Comunitat de Madrid, entre d’altres exemples de revisionisme i negacionisme. Ens permet,
igualment, anar més lluny i reforçar les lleis de memòria democràtica de les diferents
autonomies, vigents o en procés de revisió, com és el cas de Catalunya.
Tercer. Per primera vegada tenim l’oportunitat de disposar d’una veritable Llei de Memòria
Democràtica. Una norma clara i eficient que reguli les polítiques públiques de memòria, la
seva implementació i el seu acompliment, i que va més enllà del reconeixement a totes les
víctima es del franquisme. Es tracta d’interpel·lar a la societat i educar amb els valors
democràtics, mitjançant la memòria de les persones que van defensar les institucions i
legalitat republicana, que van combatre el feixisme i el nazisme a Europa, i es van implicar amb
totes les conseqüències en la lluita per les llibertats democràtiques i socials.
Per aquesta raó l’article 45. Medidas en materia educativa y de formación del profesorado, és
una de les claus de volta d’aquesta Llei. La memòria democràtica ha d’entrar a les aules.
Implementant un currículum educatiu que garanteixi un coneixement crític i verídic de la
nostra història, que incorpori la xarxa de llocs de memòria (estatals, autonòmics i locals) com
elements actius de pedagogia de la memòria (trencant dècades de silenci i oblit), i fent de la
cultura de la pau, dels valors democràtics i els drets humans, una matèria compartida.

Quart. La creació d’un Fiscal de sala constitueix un qüestió cabdal de l’avantprojecte. Ens
permet ser bel·ligerants amb totes les administracions públiques per tal de garantir que la Llei
es compleix i que la Llei de Memòria Democràtica es fonamenta de debò en els principis de
veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. El que vol dir que l’Estat ha d’assumir el
lideratge en la recerca de les persones desaparegudes, la investigació dels crims del
franquisme i ha de ser bel·ligerant perseguint els autors de les agressions vandàliques contra el
patrimoni plural de la memòria i les associacions que fan apologia del franquisme, incitin a
l’odi i la violència. Per aquesta raó hem manifestat la necessitat d’enfortir la redacció de
l’article 25. Actuaciones ante órganos judiciales (al nostre parer massa ambigu), evitant, com
ha succeït fins ara i d’acord amb jurisprudència del TS, que és trobi un pretext per impedir que
les actuacions de la justícia ordinària pugui ser competent per conèixer i actuar en Delictes
contra la Humanitat.
Cinquè. Hem demanat s’incorpori a l’article 3. Víctimes, els militars de la Unión Militar
Democrática (UMD), que van ser perseguits, condemnats a presó i expulsats de les FFA. Tenim
l’obligació de reivindicar-los.
Sisè. Considerem, igualment, que a l’article 8, homenatge a les víctimes de l’exili, cal afegir una
referència clara i explícita a la contribució dels republicans i republicanes espanyoles en la
defensa de les llibertats als camps d’Europa, l’alliberament de París és emblemàtic. Hem de
parlar de la seva contribució a la derrota del nazisme i del feixisme (no dels totalitarismes en
abstracte). Reivindicant la memòria antifeixista europea, avui qüestionada pels revisionistes i
negacionistes de torn.
Setè. Ens congratula la proposta continguda en el títol III referit al moviment memorialista. La
creació d’un Consell de Memòria, com a òrgan consultiu del moviment memorialista. En
aquest punt hem demanat el seu ordenament (atenent a criteris solvents i objectius) com a
entitats d’interès públic, d’acord amb les seves característiques específiques, demandant un
tractament fiscal, diferenciat, just i adequat. Hem expressat, igualment, la necessitat de
garantir un finançament de les activitats previstes a la Llei, establint una jerarquia
d’urgències: exhumacions, reparació víctimes, responsabilitat patrimonial, circuits i llocs de la
memòria, i implementació educatiu i curricular.
Finalment hem volgut subscriure aquelles aportacions del moviment memorialista plural i
divers que milloren el text respecte al tractament dels arxius, als camps de presons, l’exili i la
deportació, la guerrilla antifranquista i la promoció de les polítiques actives de memòria a
nivell estatal, autonòmic i local.
Domènec Martínez

https://malarrassa.cat/politica-societat/domenec-martinez-reflexions-sobre-la-llei-de-memoria-democratica-oportunitat-i-exigencia/

Adjuntem també el text en castellà de les Valoraciones y propuestas de la ACEPF

Veure Catalunya Resistent 102, desembre de 2020

https://drive.google.com/file/d/13n25jP8nAf3QvIsT5xILaEJAnPiIwMgj/view


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s