Finances ètiques, cooperativisme i temps de pandèmia

Domènec Martínez, soci de FIARE Banca Ètica

El divendres 27 de novembre vaig tenir l’oportunitat, en el marc de les Jornades: Terrassa cooperativa, de coordinar una taula rodona sobre finançament ètic i emprenedoria social en temps de pandèmia. He volgut recollir algunes de les reflexions compartides amb les persones de les entitats participants: l’Anna Celma de Coop 57, en Miquel Verdaguer d’ASCA (Acció Solidària Contra l’Atur), la Bet Tena de l’Ateneu cooperatiu del Vallès Occidental i de la Miriam Maicalef del Servei d’Innovació de l’Ajuntament de Terrassa.

Primer. La COVID-19 ha fet aflorar de manera colpidora la dimensió sistèmica d’aquesta crisi. Una crisi ecològica, econòmica i social, que ha accentuat les desigualtats i les precarietats, particularment de la gent més jove. Un model de producció i de consum qüestionat per molts moviments socials i xarxes d’economia social i solidaria que treballen en una altre lògica, l’economia del bé comú que situa la vida i les persones al centre de qualsevol prioritat. Impulsant el que diem un consum ètic, cooperatiu, responsable, cap a una transició de l’economia amb un fort compromís ecosocial. No estem aïllats, ho estem veient a moltes ciutats d’arreu del món.

Segon. Aquest camí no es fàcil. Predomina encara la lògica dominant. Fusions i concentracions de grans entitats bancàries. Més opacitat i més monopoli en perjudici de les persones assalariades (més acomiadaments i jubilacions anticipades); de les persones usuàries (més comissions i menys atenció directe al territori), i no aporten un valor significatiu a l’economia real. Els seus interessos es concentren en determinats negocis, molts d’ells de dubtosa reputació moral. Per una banda fan bandera omplint pàgines de promoció contractada (amb les entitats de l’oligopoli de les elèctriques, de les que formen part, i també amb molts dels mitjans de comunicació amb accionariat majoritari en mans dels bancs, constituint un trident molt poderós) dels discurs de les renovables, però la realitat és que el 90% del seu negoci l’ocupen els combustibles fòssils, i el comerç d’armes. Encara que a la seves campanyes de màrqueting destaquin les “emissions zero” i els “criteris de responsabilitat social corporativa” referides a les seves oficines i les memòries que fan servir als seus aparador per omplir l’apartat de sostenibilitat. Una mena de “greenwashing” i “socialwashing” que pretén blanquejar les operacions de dubtosa ètica comercial: desnonaments, clàusules abusives, inversions majoritàries en el tràfic d’armes, industries contaminants, i altres negocis marcats per la corrupció i el secretisme.

Tercer. És ben cert, que malgrat el desprestigi de la banca convencional derivada de la crisis del 2008, la capacitat d’expansió de la banca ètica és encara molt limitada.  No és fàcil passar de la indignació al compromís, canviant de banc, i actuar amb la gestió dels nostres recursos de manera ètica i responsable. Però ho estem fent. Poc a poc i de manera coherent. El baròmetre de les finances ètiques i solidàries del 2019 indica que la banca ètica i les cooperatives de crèdit han facilitat 1.500 milions d’euros en préstecs, un 1% més que l’any anterior. També s’ha recollit un estalvi de més de 2.300 milions que representa un increment de l’1’56 %, respecte a l’any anterior.

Quart. Com hem vist amb els diferents exemples, tenim una banca ètica i unes entitats que faciliten crèdits i petits préstecs a persones i a projectes d’economia real al territori. Disposem d’un teixit molt diversificat i de gran potencialitat capaç de generar molta emprenedoria social, treballant en xarxa, i amb una nova visió col·laborativa, per compartir i rehabilitar habitatge, per enfortit cooperatives i serveis de consum responsable, per dibuixar nous projectes mediambientals i d’energies renovables, noves formes d’inserció social i capacitació professional. Per fer créixer el comerç just, i l’economia feminista. Sectors prioritaris per la vida de les persones, no pel seu afany i l’interès lucratiu a qualsevol preu. Una economia adaptada als nous temps d’emergència social i marcant les veritables necessitats de l’agenda ecosocial.  Som més resistents i resilients en temps de pandèmia.

Cinquè. Cal ara establir noves aliances i millorar la cooperació i col·laboració entre les entitats, les administracions i el sector privat. Hem de ser capaços de presentar projectes mancomunats al Fons de reconstrucció de la UE, projectes amb contingut ètic i transformador de l’economia sabent aprofitar els seus quatre enunciats prioritaris: l’enfortiment de la protecció social, la dignificació del treball, i la transformació de l’economia amb una reconstrucció verda i digitalitzada. Tindrem capacitat per presentar projectes de ciutat de gran dimensió social i capacitat transformadora? Aquesta és la qüestió que cal dirimir per part dels responsables municipals, econòmics i socials. Els grans operadors: les elèctriques convencionals, els bancs, les grans corporacions ja tenen els projectes elaborats, i estan exercint el seu poder d’influència. Com han destacats diferents observadores: el sector de l’automòbil ja té 10.000 milions assignats. La Grossa de Nadal!

Ras i curt. Cal omplir de contingut aquest enorme capital, els recursos col·lectius mobilitzats per la UE, però no per fer el mateix que s’ha fet fins ara, amb un toc “verd” i “social” i amb els mateixos protagonistes. No és el mateix impulsar projectes d’energies renovables, per posar un exemple, per part de l’oligopoli (que va imposar l’impost al sol i tot tipus d’obstacles a les renovables), que ajudar a desenvolupar una industria disseminada en el territori on tinguin un major protagonisme entitats com Som energia, Fiare o Coop 57, i l’acompanyament d’entitats socials, ateneus i altres xarxes d’economia social. L’Ajuntament de Terrassa i la transició energètica incorporant l’eficiència energètica del parc d’habitatges, i la creació de centre de producció d’energia a tots els edificis públics i sostres industrials de la ciutat, obre un gran ventall d’oportunitats. No ens podem permetre el luxe de perdre aquest tren. Com s’ha demostrat en aquestes jornades tenim projectes compartits, tenim coneixement, tenim bones pràctiques i tenim voluntat i una actitud responsable. Ara és demà!

https://malarrassa.cat/treball-economia/finances-etiques-cooperativisme-i-temps-de-pandemia-a-debat-a-terrassa-cooperativa/


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s