11 de setembre de 1982, AAVV La Cogullada, i Escola Vallès

El mes de maig d’enguany Consol Hernández García, va lliurar a l’Arxiu Municipal la documentació i material d’arxiu de l’AAVV La Cogullada (Terrassa), durant els anys 70 i 80. Un període intens de la història del barri i de la ciutat. En aquesta fitxa resum, que ara compartim, volem destacar la significació d’aquell 11 i 12 de setembre de l’any 1982, inaugurant les obres de l’Escola Vallès.

Antecedents

Els prolegòmens de l’activitat associativa del barri tenen lloc a començaments dels anys 70, a on hi havia una mena de Junta de Cabezas de familia, i un grup de veïnes i veïns comencen a gestionar l’entitat, adaptant els Estatutos de la Asociación de Vecinos de la Cogullada (vigent segons la Ley de asociaciones de 1964) a la nova situació. Un barri molt marcat per les ferides de la Riuada del setembre de 1962.

Una de les activitats més importants d’aquest període va ser la impugnació del Pla Parcial “Rambla del Padre Alegre-Sur”, el 5 de juliol de 1975. (Veure la informació publicada). A partir d’aquest fet la Junta de l’Associació de Veïns, planteja la necessitat de fer un estudi integral de necessitats del barri. “La Cogullada quiere resucitar”, titulava el Terrassa Informació.

Aquest període d’activitat coincideix amb la inauguració l’any 1976 del Centre Social de La Cogullada, ubicat al local Hogar Sagrada Familia, a Mossèn Josep Moncau, 54, i que es trobava en un estat molt ruïnós. La possibilitat de fer servir aquest espai va ser gràcies, entre altres coses, a la molt bona predisposició del rector de la Sagrada Família. Les veïnes i veïns van dedicar moltes hores de treball voluntari al seu condicionament. Es van fer activitats associatives, però també culturals i lúdiques, com els sopars de cap d’any, que estan reflectides a les fotografies i al Boletín del Centro Social. Durant l’any 1976 es van fer diferents cicles de conferències, a on van participar el Dr. Jorge Estapé (present i futur de la sanitat), Josep M. Riera (posteriorment President d’INJUVE), o Santiago de Torres, metge i professor de l’UAB, posteriorment Secretari d’Estat del Ministeri de Salut.

Mobilitzacions veïnals

Les activitats reivindicatives es van prodigar durant els anys 1977 i 1978. Els semàfors de la carretera de Martorell es van aconseguir amb importants mobilitzacions i tallades de la carretera a on van participar més de 300 persones. Aquestes activitats reivindicatives anaven acompanyades de la negociació amb les autoritats municipals (encara no s’havien fet les primeres eleccions municipals, 1979). És el cas dels terrenys de Cal Niquet, —inicialment previst per fer pisos—, que va permetre establir un conveni fent compatibles (i permutant terrenys), l’escola (després Escola Vallès), els pisos i l’equipament a on actualment es troba Foment.

Pla Ordenació Urbanística de la Cogullada

Coincidint amb el primer consistori democràtic, 1979, la pressió veïnal aconsegueix que l’Ajuntament es comprometi a fer un estudi per pal·liar els dèficits de La Cogullada, juny de 1980. Compromís per fer un Pla d’Ordenació Urbanística de la Cogullada.

Aquest encàrrec es fa efectiu el 20 de gener de 1982, a on la Comissió Municipal Permanent acordà encarregar a “Arquitectes Associats: Dols, Millet i Páez, la redacció del PERI dels barris Cogullada-Sud i Maurina Sud. El mes de juny de 1982 va sortir a exposició pública. L’Associació de veïns, acompanyat d’un equip d’arquitectes i professionals, va fer una intensa campanya d’informació i debat per millorar el projecte. Es van recollir més de 500 signatures avalant aquestes propostes que es van presentar el 17 de juliol en assembela. El II Boletín Extraordinario, septiembre de 1982 de l’Associació de Veïns de La Cogullada fa un resum de les principals actuacions d’aquest Pla:

Construcció del pont del carrer Edison.
Desviament de la carretera de Martorell, darrera de la finca de “Vista Alegre”, paral·lel al camí de Les Martinas, per enllaçar amb el “Cinturó de ronda”.
Urbanització dels laterals del transvasament.
Construcció de l’enllaç entre l’autopista Terrassa-Barcelona i l’autovia de Manresa-La Bauma.

Aquest Pla també preveia les reserves de sòl per equipaments i zones de millora urbana:

El solar de la “Casa de Pedra” carretera Martorell/Edison, qualificat com a Zona Escolar, guarderia i parvulari.
El solar annex a les “Viviendas del Congreso”, a l’Avinguda Joaquim de Sagrera, per equipaments educatius.
La zona situada entre els carrers Moncau i Edison, a on s’ubicava l’antiga piscina, es qualifica com Àrea de millora Urbana, reservant un 40% de superfície per equipaments.
Igualment, la zona compresa entre la Rambleta, el carrer Fortuny, Concili Egarenc i Pintor Torres.

En aquest butlletí es fa esment a les diferents propostes de millora presentades, 13 propostes, de millora urbana.

Exposició a l’equipament de Joaquim de Sagrera, 15. Any 1981

Activitat associativa

Un element molt estimulant d’aquella època és la gran participació i implicació de la gent del barri en el processos de millora urbanística però també de la vida associativa i cultural del barri. Els diferents butlletins fan esment a comissions diverses: urbanisme/sanitat (cal veure l’informe de la Comissió d’Urbanisme publicat al Full informatiu del mes de març de 1982), cultura/ensenyament, Festa major del barri i revetlla de san Joan, centre juvenil, Butlletí informatiu, etc.

El Butlletí extraordinari de l’Associació de Veïns de La Cogullada, juliol 1981, marca un punt d’inflexió molt positiu en tota aquesta activitat. S’ha fet un recull de les necessitats urbanístiques del barri; es fa balanç de les tasques realitzades al Centro Social de La Cogullada, mossèn Josep Moncau, 54, constatant que s’ha enfortit l’associació que ja compte amb més de 150 famílies associades, amb carnet i pagant quota. S’aprofita el centenari de Picasso per condicionar (pintar) els baixos de “Las Viviendas del Congreso”, Joaquim de Sagrera, 15, i reivindicar-ho com un espai i equipament social pel barri. El programa de Festa Major, Festa popular del barri incorpora activitats culturals com els poemes escenificats de Federico García Lorca a càrrec de Maria Dolors Duocastella “La Suri”.

Una altre data molt rellevant d’aquest període és l’any 1982. El II Butlletí extraordinari de l’Associació de Veïns de La Cogullada, setembre 1982. L’escola és nostra, de tots!, dona compte que després de dies i nits ocupant els terrenys per reivindicar l’escola, les festes matinals, les pintades murals “estem legítimament orgullosos d’aquesta conquesta que hem fet possible entre tots”. Els dies 11 i 12 de setembre de 1982 es va fer la Festa de Inauguració. Va venir l’alcalde, Manuel Royes, vam fer jocs infantils, vam passar audiovisuals “Salvem Sant Llorenç”, i vam fer revetlla popular amb l’orquestra Sanfaina i la música salsera de Los Jambo. El diumenge “Gran festival infantil” amb Pep, Saltimbanqui & Bocoi. Xocolatades i sardinades. En aquest Butlletí extraordinari de 1982, hi col·laboren entre d’altres José Rodríguez, periodista “Una escuela para un barrio; ”Vicenç Villatoro, periodista i escriptor, “Una escola, l’onze de setembre”; Josep Boix, expert amb articles periodístics sobre urbanisme, amb un article sobre la història urbanística de La Cogullada; i una col·laboració de l’escriptor i dramaturg Feliu Formosa, aquell any pregoner a la Festa Major de Terrassa, amb un petit homenatge al poeta Agustí Bartra, mort el 7 de juliol. Tot un luxe en una publicació modesta de barri, l’any 1982. Cal fer constar l’activitat de l’Associació de Veïns a favor del català a l’Escola Vallès.

Aquesta activitat tenia lloc, simultàniament, amb un procés intens de mobilitzacions, d’avaluació i ponderació de les famílies sol·licitants, i les posteriors adjudicacions dels habitatges de Can Niquet. Amb la participació activa (i també mediadora) de AAVV de La Cogullada, l’Asamblea trabajadores por una vivienda digna i l’Ajuntament.

També marquen les fites més importants del llarg procés de reivindicació, mobilització i seguiment per fer possible la construcció del Pont del carrer Edison, que culminarà amb la seva inauguració al gener de l’any 1983.

L’any 1984 es produeix la mobilització del barri (i posteriorment del moviment associatiu de la ciutat) contra la caserna en uns terrenys destinats a la construcció d’habitatges de protecció oficial, que va resultar exitosa. “La Asociación de Vecinos de la Cogullada ha reaccionado pronunciándose en contra de la construcción en terrenos del barrio del cuartel de la Policía Nacional. La Asociación recuerda las necesidades de la zona. La Cogullada se pronuncia a favor de encontrar un emplazamiento más adecuado y se apunta como alternativa: Terrenos de la Mancomunidad Terrassa-Sabadell u otros similares”. La caserna no es va arribar a construir.

Coordinació i federació Associacions de Veïns

És important també destacar d’aquells temps l’articulació d’un potent moviment associatiu a nivell de ciutat i també de Catalunya. A tall d’exemple, l’Assemblea constituent de la Federació de l’Associació de Veïns de Terrassa (veure credencial de Consol Hernández, sense data), altres reunions (Acuerdo para el funcionamiento de la Asamblea de las Asociaciones de Vecinos , 1978), o el X Encuentro Estatal de Federaciones y Coordinadoras de Asociaciones de Vecinos. Sevilla, 6 y 7 de diciembre de 1980. També la Jornada i debat del Projecte de Llei de Règim Local. Coordinadora Nacional de les AAVV de Catalunya. (Sense data).

Consol Hernández García, va ser Secretaria i posteriorment Presidenta de l’AAVV La Cogullada, durant els anys 70 i fins a l’any 1986.