APLIQUEM LA LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA!

El passat divendres 31 de març va tenir lloc a La Model de Barcelona un acte de presentació de la moció que diferents entitats memorialistes promouen als ajuntaments exigint l’aplicació de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, també a nivell local[i].

L’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, l’Amical de les Brigades Internacionals, l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme, l’Ateneu Memòria Popular i l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya són les entitats que impulsen aquesta iniciativa.

A la introducció d’aquesta convocatòria presentada per Rosa Sans de l’Ateneu Memòria Popular, Quim Fornés de la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, Domènec Martínez i Mercè Clararamunt de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme es diu: Aquesta llei obre un ventall de possibilitats que cal aprofitar per a desenvolupar-la i aplicar-la de manera conseqüent. Coincideix amb un any electoral i, també, en el marc del debat sobre una nova llei de memòria democràtica plantejat al Parlament de Catalunya.

Avui vull compartir algunes de les consideracions que vaig enunciar en aquest acte.

Primera: És una victòria del moviment memorialista

És cert que arribem tard, 44 anys des de l’aprovació de la Constitució, però ara tenim una gran oportunitat i cal aprofitar-la a fons. Implementant i desplegant la Llei. Desenvolupant el Reglament, la figura del Fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, i el paper del Moviment memorialista, entre d’altres aspectes. I d’acord amb els principis invocats pel relator especial de NNUU, sobre polítiques públiques de memòria, a l’informe de 2014. Veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició

Com hem de fer amb la nova Llei de Memòria Democràtica de Catalunya que el Govern vol impulsar per tal de renovar i actualitzar la Llei de Memòria del 13/2007, integrant la Llei 10/2009, llei de fosses, i la Llei 11/2017, reparació jurídica (consells de guerra a Catalunya). Incorporant noves aportacions d’altres lleis de memòria democràtica d’altres autonomies, com es el cas de la Llei Foral de Navarra (2013); la Llei del País Basc (2014); la Llei de les Illes Balears (2016) o la Llei de la Comunitat Valenciana (2017). Tal com vam plantejar al seu dia, 2 de juny de 2022 (a l’avantprojecte anterior) amb les aportacions que vam fer de forma mancomunada, com Ateneu de Memòria Popular[ii].

Segona:  Cal fer complir la Llei

Tenir una bona Llei és molt important, però no és garantia suficient. Ho sabem per experiència. Recordeu el que han dit els partits de la dreta i extrema dreta. “El primer que farem és derogar-la”, no és tan fàcil. Però poden aplicar la doctrina Rajoy: Llei de Memòria, pressupostos Zero, com està fent la Junta d’Andalusia. Els exemples dels governs de Castella-Lleó i Madrid, són indicatius de la resistència i bel·ligerància a fer complir la legalitat vigent. Caldrà doncs aplicar-la des de tots els nivells de l’administració per fer-la irreversible.

Ja hem dit que la Llei es fonamenta en els principis de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. “Totes les lleis, inclosa la Llei Amnistia 1977, s’hauran d’interpretar d’acord amb el Dret Internacional Humanitari, segons el qual, els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables”.

Ja sabeu que el nostre president Carles Vallejo ha estat el primer en interposar una querella per tortures a Via Laietana, als anys 70, després de l’aprovació d’aquesta Llei, que obliga a investigar els fets. Ho hem fet acompanyats d’IRIDIA i de l’Ateneu de Memòria Popular. Una veritable prova de foc. Caldrà estar ben amatents.

Tercera: Reconèixer des de cada Ajuntament la il·legitimitat dels tribunals i de la dictadura i actuar en conseqüència

El Títol I, fa referència a les víctimes, declarant la il·legitimitat i il·legalitat dels tribunals i el caràcter il·legal i radicalment nul de totes les condemnes i sancions. Durant la Guerra i la Dictadura per raons polítiques, ideològiques, creences religioses o d’orientació i identitat sexual. Una llarga llista de la consideració de víctimes i persones represaliades que compren, ara també, la guerrilla antifranquista fins a la Unión Militar Democrática. Totes les persones inhabilitades de l’administració i les que van ser processades pel TOP de 1962 a 1977.

Tal com diu el primer i segon punt de la moció presentada, aquest reconeixement ha d’anar acompanyat d’estudis exhaustius, un inventari del mapa de la repressió, informant i acompanyant a la ciutadania dels procediments per obtenir la documentació oportuna dels arxius, tasca gens fàcil com hem experimentat, i creant els instruments d’assessorament i acompanyament per obtenir les certificacions de nul·litat i reparació. També el seu reconeixement i homenatge a les seves famílies. Cal que ho tinguin en compte les administracions locals.

Ahir, 30 de març, es va fer un modest homenatge a familiars de víctimes a La Garriga. L’Ajuntament de Terrassa ha anunciat un homenatge a les persones afusellades per la dictadura, una cinquantena, coincidint enguany amb el 15 d’octubre, Jornada homenatge a les víctimes de la repressió del franquisme. Són uns exemples del que es pot fer. Cal que els Ajuntaments, Diputacions i el Memorial Democràtic de la Generalitat, habilitin i coordinin esforços i recursos amb les entitats memorialistes. Però és indispensable la voluntat i la iniciativa política.

Quarta: retirar simbologia, honors i distincions incompatibles amb els valors democràtics.

Afecta al tercer i quart punt de la moció presentada.

Ja s’ha fet molta feina però cal aplicar la llei sense dilació.

Són les mesures sobre símbols situats a la via pública, els topònims del nomenclàtor, i els articles sobre les distincions, condecoracions i altres reconeixements. “Les administracions públiques adoptaran les mesures oportunes per revisar d’ofici i retirar la concessió de reconeixements, honors i distincions que resultin manifestament incompatibles amb els valors democràtics (…) i que comportin exaltació o enaltiment del cop militar, la Guerra o la Dictadura”.

A Terrassa, la meva ciutat, ja vam fer una trobada (Ajuntament, entitats de recerca i de memòria, per prendre nota, 24 novembre 2022[iii]), i durant el Ple del mes de Febrer d’enguany s’ha anunciat que es retiraran els honors concedits entre 1939 i 1979. És un primer pas.

També s’articula la resignificació dels llocs de memòria democràtica.

Vull recordar que més de 170 entitats memorialistes s’han manifestat exigint que l’edifici de Via Laietana 43 de Barcelona es converteixi en un Centre d’Interpretació de la memòria, la repressió i la tortura. Caldrà fer-ho ara conjuntament amb l’Ajuntament, el Govern de la Generalitat i el moviment memorialista, per fer complir la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.

Cinquena:  Llocs de memòria democràtica, les llambordes dels deportats, i els itineraris de memòria local. Coincideix amb el punt cinquè de la moció.

L’article 53 es refereix a la Difusió, interpretació i promoció ciutadana. “Els llocs de memòria democràtica tenen una funció commemorativa, d’homenatge, didàctica i reparadora”.  La Model, a on som avui, la Trinitat o la presó de Mataró, són espais considerats o reivindicats com espais de memòria.

Des del Memorial Democràtic i en col·laboració amb les entitats memorialistes s’està fent una senyalització molt important dels camins de l’exili, i també de la resistència, els camins del maquis, camins de llibertat.

Tot i que aquest articulat es refereix a llocs significatius incorporats a l’inventari, caldria tenir em compte el seu esperit i avançar en el nostre propi catàleg, web i mapa, que ens ajudin a identificar els itineraris de les lluites socials i per les llibertats democràtiques durant la dictadura. A moltes ciutats hem iniciat un camí de petites petjades “les plaques de la memòria”, però encara hi ha resistències, incompatibles amb els valors democràtics, i poca estructuració i ambició a l’àmbit didàctic i divulgatiu. Les llambordes dels deportats (les stolperteine) als camps nazis conformen ja un museu al carrer de senyals de memòria que cal completar i cultivar, any rere any, particularment per l’alumnat de les nostres escoles i instituts.

Però cal més itineraris de memòria local, que ens ajudin a explicar millor les accions i moviments de resistència i combat contra la Dictadura, i pels drets socials, emfatitzant les accions de solidaritat, de cooperació i de fraternitat entre les persones. La lluita per la convivència democràtica, la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat, com a valors permanents.

Aquests dies s’està recordant el 50 aniversari de l’assassinat de Manuel Fernández Márquez, treballador de la Tèrmica del Besós, 3 d’abril de 1973. Són itineraris que serveixen per explicar el context dels anys 70. Lluites obreres, estudiantils, moviment veïnal, de les dones, la repressió patronal i policial.

També fa referència als llocs de memòria democràtica (espais, paratges o patrimoni cultural de singular rellevància per la seva significació històrica i simbòlica) que facin referència a la Guerra, l’exili i la lluita per la recuperació i aprofundiment dels valors democràtics.

Sisena: Pedagogia a les aules, escoles amb Memòria

El Títol II fa es ment a les polítiques integrals de memòria democràtica, destacant el reconeixement de la memòria democràtica de les dones, un dèficit que cal corregir, i el dret i deure de memòria democràtica com a garantia de no repetició.

Igualment cal fer esment als articles 43, 44, 45, 46, 47 i 48. Coneixement, recerca i divulgació. Matèria educativa i de formació del professorat. Els plans de formació, i tot el component pedagògic en matèria educativa per al foment de les polítiques de memòria democràtica. Per la nostra Associació aquesta és un aspecte clau. És el punt sisè de la moció.

Necessitem que els Ajuntaments (amb el suport d’altres institucions) es comprometin a elaborar Unitats Didàctiques de la Memòria Local: Impacte social de la proclamació de la República, el Cop d’Estat feixista, amb suport de Hitler i Mussolini, preludi de la II Guerra Mundial, l’exili, resistència i camps de concentració. La repressió i la lluita contra la dictadura. Establint un mateix fil conductor.

Per això des de la Comissió de Pedagogia de la Memòria de l’ACPEPF proposem desenvolupar una potent Xarxa d’Escoles amb Memòria. Tenim antecedents, materials i moltes iniciatives en marxa. Però cal reglamentar-les en els itineraris curriculars.

En resum: caldrà facilitar l’acompanyament a les víctimes, a les famílies per l’anul·lació de les sentències.  I també formar amb valors democràtics des de les instàncies educatives.

Enfortint les polítiques públiques de memòria, actuant d’ofici, implementant el seu coneixement a les Xarxes educatives. Tenim molts exemples d’iniciatives locals. La Generalitat i el Memorial democràtic també han de contribuir amb la seva quota de responsabilitat.

Conscients que la GARANTIA DE NO REPETICIÓ, vol dir

Una societat exigent amb la qualitat democràtica de les seves institucions (davant dels negacionismes i revisionismes), la  preeminència dels drets humans, la defensa dels valors democràtics, la convivència, el pluralisme, promoure la cultura de la pau, la igualtat i la fraternitat.

Domènec Martínez, Junta de l’ACPEPF, abril de 2023


[i] Aquí trobareu el model de text, aprovat per la DIBA i diferents Ajuntaments. https://mcusercontent.com/5fbc6b692518edbca1ba27432/files/97363da0-e6fd-164b-681f-5c58e590ee6e/Les_entitats_de_mem%C3%B2ria_democr%C3%A0tica_Associaci%C3%B3_Catalana_d.pdf

[ii] Trobada al Parlament de Catalunya per presentar les al·legacions, 2 de juny de 2022 https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2022/06/03/al%c2%b7legacions-a-la-llei-de-memoria-democratica/

[iii] Informació de la trobada al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. https://nascutel49.com/2022/11/26/jornada-de-debat-els-honors-i-distincions-municipals-de-la-dictadura/


Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s