Cristóbal Castro i Cati Moreno han fet una bona feina amb aquesta selecció d’imatges. Gens fàcil. Rafa Pino es va prodigar en temps d’esperança, quan tot era possible i tot estava per fer. Transitant de la dictadura a la democràcia. Calia fer un recull i han fet un treball esplèndid.
Amb aquestes gairebé 100 imatges coneixem millor d’on venim. “Un silenci antic i molt llarg, d’un silenci que no és resignat”, com ens recordava en Raimon.
Terrassa: anys 70, sortint de la negra nit i transitant cap a la democràcia, sempre en construcció. Vagues obreres, manifestacions contra el tancament de fàbriques, la lluita dels barris per la seva dignificació, de les dones pels seus drets, el jovent per construir un futur amb esperança; i l’eclosió de moltes demandes socials, culturals i nacionals perseguides per la llarga dictadura. També la construcció d’una intel·ligència col·lectiva al voltant dels quatre punts de l’Assemblea local de Terrassa, reunions, convocatòries, concentracions i manifestacions per forçar la sortida a la superfície i guanyar les llibertats democràtiques. Les primeres eleccions del 15 J de 1977, que les esquerres van guanyar de carrer: El PSUC, el partit dels comunistes, va ser el partit més votat, el 28,4 % dels vots, el PSC el 25%, i altres candidatures minoritàries un 4%. Sense dubte “el poble era majoria”[i].
La memòria és cultura, és coneixement i també reconeixement. Per aquesta raó aquest llibre és una aportació més a la reconstrucció de la raó democràtica. Quan érem joves ens va impactar la novel·la i pel·lícula Fahrenheit 451, la idea distòpica de Ray Bradbury, la crema de llibres que calia memoritzar. Avui, cal proclamar sense embuts, la vigència de la seva idea central: la memòria és un acte de resistència.
La memòria també es pedagogia. Les imatges: un llenguatge universal. Ho hem tornat a recordar recentment, durant la X Marcha de la Desbandà. Norman Bethune, el metge canadenc de les Brigades Internacionals és l’autor del text, El crim de la carretera Màlaga-Almeria, febrer de 1937. “El que vull explicar-vos és el que jo mateix vaig veure en aquesta marxa forçada, la més gran, la més horrible evacuació d’una ciutat que hagin vist els nostres temps.» Però el relat es torna viral amb les imatges captades per Hazen Sise, el seu ajudant. Igual que van fer Tina Modotti, Gerda Taro, o Kati Horna, fotografiant l’horror del cop militar contra la II República i la barbàrie dels bombardeigs contra la població civil per part de les tropes feixistes. Preludi de la II Guerra Mundial.
Rafa Pino Bueno ha il·lustrat un bon tram de les generacions que els anys 60 i 70 es van comprometre, amb totes les conseqüències en el combat per les llibertats democràtiques. [Avui amenaçades per fonamentalistes, milionaris tecnòcrates i dictadors genocides]. És un homenatge a la Generació TOP, el jovent de la nostra ciutat que no es va resignar davant del paisatge gris de la dictadura, acreditant el dret a ser coneguda com a Terrassa la Roja. Són moltes de les persones que avui hi són darrera de les pancartes per unes pensions dignes, una sanitat i un ensenyament públic de qualitat, o per dir No a la Guerra. Com ho vam fer durant la mobilització contra l’OTAN, l’any 1986, i dos anys abans contra La Caserna a La Cogullada.
És un bon complement del treball audiovisual “60-70: Lluites, repressió i memòria (quan Terrassa era ‘la Roja’)” de M. Sarrau, C. Castro i F. Ladero, que es va presentar el mes de novembre passat. Rafa Pino, posa també música i veu a algunes de les cançons que ens van acompanyar.
Són fotografies amb un relat que ens interpel·la. Memòria, amb sensibilitat a flor de pell, i un testimoni coral, notarial, d’un temps i d’un país. Afectes i agraïments: per la generositat i les petites i grans històries recollides i compartides. És un cant també a l’esperança. Sense defallir. Un bon testimoni que cal preservar i saber transmetre a les noves generacions.
Memòria per anar més lluny, esperança militant i compromís intergeneracional. Gràcies Rafa!
Domènec Martínez García, sociòleg
Militant i cotitzant de la JCC/ PSUC des de 1966.
Junta Directiva de l’ACPEPF
[i] Article de Consol Hernández sobre els resultats a Terrassa. 15 J 1977
Notes qui era Hazen Sise
nascutel49 