El dia 30 de maig, tot just el mateix dia i 89 anys més tard de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona, vam tornar a compartir els espais de fraternitat d’aquesta trobada, imprescindible, a Malgrat de Mar.
Hem recordat les paraules de la Muriel Rukeyser, convertida en periodista d’aquella Olimpíada Popular que s’havia d’inaugurar el 19 de juliol a les 16,30 amb una gran desfilada a l’Estadi de Montjuïc. “Era l’estiu càlid i preciós del 1936, la primera vegada que sortia dels Estats Units. M’havien enviat des de Londres tota sola”. A l’estacio de Portbou va conèixer als esportistes hongaresos, suïssos, i també altres refugiats alemanys, austríacs i polonesos, fugint de Hitler.
Tot va començar aquí, com explica Giles Tremlett: “Los dictadores [Hitler i Mussolini], utilizaron España para entrenar a los soldados, probar las armes y experimentar el impacto de los bombardeos sobre la población civil. Sembrando el terror”.
Hem seguit la peripècia del Ciudad de Barcelona, traslladant 650 persones des de Palma. Ben carregat d’esportistes, gent del món de la cultura i popular tradicional: orfeons, colles, cobles, corals…, que feren bulla tota la nit, amb balls i cants, segons algunes cròniques. Sortiren el 18 a la nit per fer la travessia nocturna, però no van poder desembarcar: un grup de militars s’havia aixecat a Melilla contra la República. Tot es va haver de suspendre. També el concert inaugural de Pau Casals. Era l’inici d’un cop d’Estat convertit en una Guerra, 1936/1939, entre els defensors de la legalitat republicana, i el feixisme i el nazisme que s’extenia i amenaçava a Europa.
“Els primers estrangers que van lluitar en el bàndol republicà eren exiliats procedents d’Alemanya o de la Itàlia feixista que ja vivien a Barcelona i a altres ciutats que van quedar sota el control republicà”, ens recorda Sònia Garangou a Les aigües de l’oblit”. També se sumaren alguns i algunes de les atletes que havien vingut per participar a l’Olimpiada. L’esport popular i la defensa de la República, encarnant les llibertats democràtiques i els avenços socials, constituiria la gènesis del que serien les Brigades Internacionals.
El Ciudad de Barcelona, incorporat a la flota republicana, va tenir també protagonisme durant l’evacuació de les persones refugiades d’Almeria. Ho rememorem cada any, durant la marxa de la Desbandá que recorda la carretera de la mort de Màlaga a Almeria, el febrer de 1937. Imortalitzada pels escrits de Norman Bethune, brigadista i metge canadenc: “El que vull explicar-vos és el que jo mateix vaig veure en aquesta marxa forçada, la més gran, la més horrible evacuació d’una ciutat que hagin vist els nostres temps”. Les imatges captades per Hazen Sise, el seu ajudant, i les que més tard van fer Tina Modotti o Kati Horna, són un testimoni de l’horror i la barbàrie contra la població civil. Moltes d’aquestes dones i infants arribats a Barcelona van ser allotjades a l’Estadi de Montjuïc. També en altres indrets de Catalunya.
L’Esther Bussot[i], investigadora i col·laboradora del Sidbrint, la Web que recupera la memòria històrica de les Brigades Internacionals, i que també ens acompanya en aquesta jornada fraternal a Malgrat, ens informa que el Ciudad de Barcelona va deixar moltes famílies refugiades al port de Sant Feliu de Guíxols. Marcant noves petjades del mapa de la solidaritat.
La nit del 29 de maig de 1937, el vaixell Ciudad de Barcelona es disposava a iniciar un viatge més, traslladant tres centenars de brigadistes des de Marsella cap a Barcelona. Calia fer l’embarcament clandestinament i passar dies amagats a les bodegues. Aquest seria el seu darrer viatge. Els testimonis recollits parlen d’un mar blau, pobles de pescadors i barques varades a la platja. Concerts improvitzats i demostracions de lluita lliure. “Aquest miratge de calma, però, no era real”, afirma l’autora de Les aigües de l’oblit. Els brigadistes encara no sabien dels perills d’un submari facciós que anava d’arrera d’ells. Aquell 30 de maig era diumenge, els voluntaris havien pres cafè i una mica de pa per esmorzar. “Aquell torpede que va impactar de ple contra el Ciudad de Barcelona era un mal presagi”, segueix el relat de Sònia Garangou: “El feixisme que amenaçava a Europa començava a mostrar el seu rostre”. La Guerra d’Espanya, i la resistència de tres anys, era el preludi de la Segona Guerra Mundial.
Aquest dissabte, 30 de maig, un any més, compartim taula amb l’Esther, en Jesus, amb Mo i Mark Newman, fill d’un dels brigadistes, David Newman, que van ser rescatats a Malgrat, aquell 30 de maig de 1937, fa 89 any! En Mark, m’assenyala el seu rellotge i comenta “just en aquesta hora, les tres de la tarda, es va produir l’enfonsament”. 46 brigadistes van perdre la vida, també 4 tripulants. David es va salvar, però aquell fet el va marcar tota la vida[ii]. Brindem per ells, els seus somnis i els seus ideals, solidaritat internacional en temps difícils, a Espanya i a Europa.
[Preparant aquesta crònica m’arriba un missatge de l’Esther: “Per cert, la història dels Newman és molt maca (…) Molts anys més tard varen trobar una maleta amb informació, cartes i tota la documentació d’en David i la seva presència a les BI. Varen refer el camí del pare per tota la geografia. I varen fer un llibre. David HJ Newman in Spain: 1937-38. Editat per Marc i Mo Newman, l’any 2012. Una altra dada molt emotiva és que des de que van descobrir l’enfonsament del Ciudad de Barcelona, cada any venen a Malgrat i commemoren l’instant que el vaixell es va enfonsar a les 3h de la tarda. Ells sempre són a la platja en aquell moment … menys aquesta vegada.] Aquesta vegada compartíem junts taula a l’hora de dinar, i ara, una setmana més tard, és un privilegi fer de cronista d’aquests moments imborrables. El fil de la memòria i i de la fraternitat internacionalista.
Per aquesta raó hem explicat a la biblioteca de la Cooperativa, el sentit actual de recordar l’Olimpiada Popular de 1936 que no va poder ser[iii]. Un cant antifeixista contra la guerra i contra la por, que volia aplegar gairebé 6.000 esportistes i 20.000 participants de més de 22 països. Una manifestació de cultura, esport i de resistència contra el feixisme i el nazisme que s’estenia a Europa. Una resposta als Jocs Olímpics de Berlín que el règim de Hitler va voler convertir quinze dies més tard en una famfarria propagandística i d’exaltació nacional.
També hem possat noms i cognoms a les persones, molt joves, que es van implicar, amb totes les conseqüències, en l’organització de l’Olimpiada Popular. Una fita desconeguda, com algunes de les esportistes que van marcar aquells temps. Cal rescabalar-les de l’oblit. Aquest és el propòsit i objectiu de la Comissió coordinadora del 90è Aniversari de l’Olimpíada de 1936. També del Manifest[iv] i les activitats programades fins a finals d’octubre.
L’encert de Solidarity Park és facilitar l’intercanvi i implicació de joves estudiants de diferents països i també de casa nostra. Internacionalistme i cultura antifeixista a les aules, i fent de la música i la convivència un territori comú per la creativitat, la solidaritat i la fraternitat. Memòria i generacions actives per l’esperança. Com renovem cada any, amb noves iniciatives i projectes, davant del conjunt escultòric “Parc de la Solidaritat” de Rob MacDonald, inaugurat l’any 2022, amb motiu del 85è aniversari.
Felicitacions i agraïments. Ajuntament de Malgrat, Sònia, Rob i tot el magnífic equip de Solidarity Park.
Consol Hernández García, ABIC
Domènec Martínez García, ACPEPF
[i] Esther Bussot Liñón, investigadora, és l’autora de diferents treballs de recerca. Aviat publicarà “un llibre que recull aquests prop de 20 anys d’investigació. Entrevista al diari Avui.
[ii] David Newman. Sidbrint.
https://sidbrint.ub.edu/brigadista/newman-david-henry-james
Arriba a Espanya des de Marsella amb el vaixell torpedinat «Ciudad de Barcelona», sobreviu a l’enfonsament. Sofreig una pneumònia després del naufragi i tota la vida patirà les consequències de la ingesta de grans de sorra als pulmons. Al front feia tasques d’observador. Al juliol de 1938 el donen per mort en combat però en realitat estava malalt de febre tifoide. Internat a l’Hospital de Farners de la Selva el 14/9/1938. Va estar ingressat a la cova hospital de Santa Llúcia (La Bisbal de Falset). Torna a Londres i mai parla de la seva experiència a la guerra.
[iii] PDF, L’Olimpiada Popular de Barcelona. 1936
[iv] Manifest Comissió 90è Aniversari Olimpiada Popular de 1936.
nascutel49 