El dia 19 d’octubre es va presentar a l’Aula Magna del Centre Cultural Terrassa FACT aquest llibre: Quan Terrassa era “La Roja”. La Joventut Comunista en les dècades del 1960 i 1970[i].
Una petjada més per conformar l’itinerari de les lluites socials i per les llibertats democràtiques a la nostra ciutat, Terrassa, durant la llarga nit de dictadura. Transcric, ara, les quatre afirmacions que vaig tenir el privilegi de compartir durant aquest acte, després dels agraïments pertinents.
Primer. Aquest és un acte d’afirmació democràtica.
“La preservació i transmissió de la memòria és més que un acte de resistència, esdevé avui un exercici d’afirmació democràtica”. Dèiem el mes de setembre de 2023. Quan lliuràvem els Arxius de la JCC (amb en Jordi Castan, Consol Hernández, Cati Moreno i Montserrat Girona) al CEHT i Arxiu Comarcal.
No és un acte nostàlgic. Parlem del present. Venim d’on venim. Amb orgull. Aquestes pàgines ens ajuden a preservar, en aquests temps de negacionisme i nihilisme, el nostre compromís —ara més lúcids i conscients—, el de la nostra generació, la dels anys 60 i 70 amb els principis de la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat: els valors republicans i els valors democràtics.
Segon. Aquest és un acte de cultura i de coneixement.
Amb aquest llibre —i vindran d’altres, aquest és un pas més—, volem afegim una empremta més a la nostra memòria coral, petites històries que ajuden a compondre i entendre millor la segona meitat del segle XX a la nostra ciutat. I ho fem amb el segell de la Fundació Torre del Palau. L’edició de memòries útils per conjurar l’oblit i la postveritat, des de la diversitat i la pluralitat.
També cal citar altres treballs recents d’un temps i un silenci que no és resignat. El Documental de la lluita contra la dictadura “60 i 70 lluites, repressió i memòria”, de Cristóbal Castro, Ferran Ladero i Manel Sarrau, estrenat l’any passat, i que va omplir el Cinema Catalunya. El Llibre de fotografies d’en Rafa Pino anys de la transició. El llibre sobre la Generació TOP a Terrassa, que reeditarem, afegint més contingut. Més cultura i més compromís.
Com la tasca de l’Espai de Memòria, sempre associada a la defensa dels Valors Democràtics, i el treball que està fent el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Impressionant la pàgina Web: Espai virtual de la memòria històrica de Terrassa. Necessita el suport institucional, però també ciutadà, aquí queda dit. La cultura i el coneixement s’han de protegir, des de les institucions, les entitats memorialistes, els centres d’estudi i el compromís de les persones. Ara més que mai.
Tercer. Aquest és un acte d’agraïment a la gent impulsora d’aquesta iniciativa La recuperació de la Memòria de la Juve de Terrassa, anys 60 i 70. Aquella trobada del 18 de novembre de 2023, aviat farà tres anys. La Cati, el Josechu, el Jonathan, Joan Márquez i jo, vam fer la presentació. El Paco Garcia va ser l’arquitecte i promotor d’aquesta iniciativa que ha mantingut activa la Comissió de seguiment.
Durant aquest temps hem perdut companyes i companys extraordinaris.
Com en Joan Antoni Olivares, coautor d’aquest text (ha fet una magnífica aportació sobre la immigració a la nostra ciutat durant el segle passat), i un treballador infatigable de l’Espai de memòria i de l’Amical de Mauthausen. [He volgut recordar com uns dies abans de la seva mort, i amb la salut molt precària, encara em feia arribar treballs per comentar i compartir]. També hem perdut, entre d’altres, a Rafa Sola, present a totes les reunions. Memòria viva minvant.
Quart, i últim: aquest és un acte de reconeixement.
A la gent organitzada, a la militància comunista. Ara estem preocupats pels discursos d’odi, xenòfobs, i d’auge d’actituds feixistes, però aquells temps tampoc eren cap broma. Vam lluitar amb totes les conseqüències per aconseguir enderrocar la dictadura. Cal dir-ho ben clar. Vam pagar un preu: persecució, acomiadaments, presons, tortures. No érem els únics, però teníem una presència organitzada capil·lar, a moltes fàbriques, llocs de treball, barris, centres juvenils, instituts. Teníem aparells de propaganda, compromís, i altres formes de desafiar a la dictadura.
És ben cert que volíem canviar el món, ajuntant somnis i utopies, com estava passant a moltes capitals europees en una situació de llibertat. Conscients que les idees no viuen sense organització, com vam aprendre durant aquells anys.
Una dada que m’agrada destacar: moltes de les persones organitzades, molt joves, procedien d’Andalusia, d’Extremadura, de Galícia; tenien antecedents familiars de compromís amb la defensa de la II República, la resistència contra la dictadura, el maquis, havien conegut la repressió, les tortures i els assassinats de gent molt propera.
Aquest dimecres, 21 tenim una nova cita. Posarem una nova placa de memòria local: la de l’SFERIC . Recordant-nos que en aquell espai es van viure durant els anys 60 i 70 moments molt especials: les veus d’en Raimon, Lluís Llach; la política unitària de Catalunya 70; la presència de Pete Seeger, compromès amb les persones represaliades; el míting del PSUC del 29 de maig de 1976. Ple de gom a gom: Socialisme en Llibertat.
Des d’aquí volem fer arribar el nostre missatge de coratge i abraçada al company Roc Fuentes, protagonista de moltes d’aquestes activitats, i que està convalescent a l’Hospital General de Terrassa.
La generació d’aquest llibre ens vam forjar, “adoctrinar” amb els llibres prohibits i les cançons censurades per la dictadura. Amb les lluites obreres i veïnals, amb partitures corals com aquesta d’en Raimon: Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg, que ha estat la carta de presentació de l’ACPEPF, que enguany compleix 50 anys.
Aquestes senyals, petjades, serveixen per explicar el nostre itinerari i aprenentatge, com a militants de la Joventut Comunista de Terrassa i joves militants del PSUC: la manifestació de les pedres de 1967; la dels capellans i comunitats cristianes compromeses amb la gent, com hem fet a la plaça Roja de Ca n’Anglada i al barri d’Ègara, ho sap molt bé en Josep M. Forn i en Joan Coma; també amb les lluites obreres de l’AEG o la manifestació unitària del 10 de setembre de 1976.
Totes les persones que apareixen en aquest llibre han estat protagonistes d’aquestes lluites socials i democràtiques.
Va ser un a època prodigiosa. Mireu els testimonis. Vam aprendre a fer manifestos i convocatòries per coses molt elementals: Octaveta del primer de maig de 1969: per un salari de 350 pessetes i 40 hores setmanals. Tocar de peus a terra, deiem. I vam aprendre a treballar en marcs unitaris: Assemblea local de Terrassa, i els famosos quatre punts: Llibertat, Amnistia i Estatut d’autonomia, amb Coordinació dels pobles d’Espanya. Vam entendre el que volia dir la correlació de forces, l’aprofitament de les estructures sindicals i possibilitats legals, crear espais de participació oberts com els centres juvenils, i la importància de créixer amb la diversitat. Per això vam ser l’organització de la joventut antifranquista més important de Catalunya.
Estem orgullosos d’aquell compromís, quan érem joves i comunistes, i que moltes i molts de vosaltres exerciu avui, amb diferents intensitats amb diversitat d’àmbits: darrere de les pancartes de la defensa de la salut i sanitat pública, de les pensions, contra les guerres i per una pau justa, preservant i transferint la memòria i sempre militant en la disciplina de l’esperança.
Companyes i companys, salut i bon treball. A les urnes el 29-N.
Domènec Martínez García
[i] https://www.diarideterrassa.com/terrassa/es-presenta-un-nou-llibre-sobre-terrassa-la-roja-ha-de-servir-de-mirall-per-barrar-el-pas-al-feixisme.html
