Memoria indómita: de jornalero a capitán

Juan Hernández Herrerías

Imagen1 blog

Avui, 8 de juliol de 2019, he volgut donar a conèixer el perfil de Juan Hernández Herrerías. Va néixer al municipi d’Abla a l’inici del segle passat. Va morir a Terrassa, l’any 1964. Tenia 53 anys. És un més (com el títol del llibre de Lluís M. Bielsa, president de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya: Uno entre tantos) dels protagonistes anònims de la nostra història col·lectiva. Cal rescatar-los de l’oblit: per imperatiu democràtic.

Juan Hernández es va afiliar jove a la Sociedad de Agricultores Socialistas, dependent de la UGT a finals de 1931 a Abla (Almeria). Les eleccions del 1931 i les del Front Popular, al febrer de 1936, van marcar el seu compromís social i la seva trajectòria política i personal. Va participar en la defensa de la República espanyola a la capital, Almeria, va formar part de la 24 Brigada Mixta del Ejército Popular de la República, i posteriorment, l’any 1938 de la CXXIX Brigada Internacional (coneguda com la Brigada de les Quaranta Nacions). El Front del Jarama, l’Hospitalillo de Tarancón, batalla d’Aragó, defensa dels ports de Morella, són alguns dels escenaris de la seva trajectòria militar, on va obtenir la graduació de capità. 

Després vindrà la repressió dels derrotats (els que no van poder marxar a l’exili), les presons i els anys de llibertat vigilada. Gens fàcil. Va tornar a començar a Terrassa, ciutat industrial on residien diferents germanes. Catalunya necessita centenars i milers de treballadors (homes i dones) per les seves fàbriques que treballaven a tot drap (mercat protegit i captiu). Juan Hernández, treballarà dur a la construcció i els vapors. Aixecarà les parets de casa seva al barri de Can Palet i formarà una família. Amb Celia García López i les seves tres filles. Militància comunista i compromís polític. Sempre al PSUC.

És una història de solidaritat fraternal en temps molt difícils. Paul Preston, en un llibre de 2007 recordava la gesta dels voluntaris que van venir a defensar la II República “vieron el heroísmo de la gente de a pie que se apresuraba a participar  en la lucha para defender el régimen democrático republicano.”

Aquesta publicació, modesta, i sense dubte incompleta, és el meu modest homenatge a la memòria de Juan Hernández, el pare de Consol Hernández (el dia del seu aniversari. Una gran sort i privilegi compartir amb ella aquesta aventura de la vida). Amb el desig que es pugui transmetre a les noves generacions. Memòria contra l’oblit. 

2019 Juan Hernández Herrerías, julio

1933 _Servicio militar _Juan Hernández Herrerias05042017

 

 


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s