Hem viscut jornades intenses, vibrans i carregades d’emocions, rememorant aquell somni de l’Olimpíada Popular de 1936[i]. Avui, 19 de juliol, m’agrada compartir el text que vaig llegir el dissabte 18, a l’acte d’inauguració del carrer de l’Olimpiada Popular al barri de la Clota[ii].
Benvolguida regidora [Sara Belveida, Regidora del Districte d’Horta-Guinardó], representants de les entitats memorialistes, esportives, culturals, del món acadèmic i de les associacions que ens heu volgut acompanyar.
És un honor i un privilegi participar en aquest acte en nom de la Comissió coordinadora que promou les activitats del 90è Aniversari de l’Olimpíada de 1936. Moltes gràcies.
No comencem de zero. Continuem la feina de la gent que ens ha precedit. La del 80è Aniversari i també amb l’homenatge a les persones, testimonis vius d’aquella gesta formidable. La nostra estimada Maria Salvo i els germans Antoni i Alfons Cànoves a l’acte de l’INEFC el 19 de juliol del 2017, entre d’altres, i que va presidir el conseller Raül Romeva.
També cal fer esment, 10 anys abans, a l’exposició inaugurada el 18 de juliol de 2006 al Palau Robert de Barcelona, amb la reedició del llibre d’en Carles Santacana i Xavier Pujades, L’Altra Olímpíada, una obra imprescindible per fer pedagogia. Olimpiada Popular, qualificada com “una resposta al Jocs de Berlín, organitzats per Hitler al poder, i també com a pedra de toc del formidable Moviment de l’Esport Popular Català”, tal com va escriure el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, a la seva presentació.
Eren els primers temps del Memorial Democràtic i de la gestació de la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, aprovada el 2007. S’ha fet camí, un bon camí des de la presentació al gran Acte del Liceu de Barcelona, abril del 2002, fa gairebé 25 anys, del Manifest per un Memorial Democràtic, que va fer públic la Associació Catalana de Persones Ex-preses Politiques del Franquisme, presidida en aquells temps per Maria Salvo, la noia que tenia 16 anys quan treballava com a voluntària a l’Olimpiada popular.
Tal com s’ha recordat, s’havia de celebrar durant la setmana del 19 al 26 de juliol de 1936. Barcelona vibrava aquell 18 de juliol, El cop militar va trencar aquell somni. Els esportites que ja hi eren van ser acomiadats a les Rambles, molts altres es van allistar a les Milicies Antifeixistes i van esdevenir embrió de les Brigades Internacionals. Els recordarem una vegada més a l’Estadi Lluis Companys i a la Rambla del Carmel, com cada mes mes d’octubre. Homenatge a les Brigades Internacionals
La Comissió del 90 aniversari Olimpíada Popular, vol reivindicar aquest llegat, la de la gent d’arreu del món que no es va resignar davant del nazisme i el feixisme que amenaçava a Europa, i es va plantar a Barcelona.
“La commemoració del 90 Aniversari pren especial importància en l’actualiat, en un moment en què la memòria, la cultura i l’esport han de jugar un paper clau per a fer front a l’ascens de l’extrema dreta, el racisme, la xenofòbia, el bel·licisme i els atacs als drets més bàsics.” Diu el Manifest que han promogut enguany, institucions, entitats memorialistes, sindicats, entitats esportives, culturals i municipals, i que cada día reb noves adhesions. També de fora de Catalunya.
Organitzant exposicions, xerrades, actes culturals, esdeveniments esportius i altres activitats que ens permeten difondre l’esperit esportiu, cultural, fraternal i antifeixista. Com hem fet aquests darrers dies a la Rambla de Santa Mónica, o el Centre Cultural de la Model. O a Vilanova i La Geltrú.
Ho estem recordant també, amb diferents iniciatives, des de la Catalunya Nord, fins al País Valencià i les Illes, als Pallars i el Maresme, el Vallès, la Garrotxa, el Garraf, i d’altres indrets, com a Madrid o Vallecas, amb petjades d’aquesta mobilització popular, com vam mostrar el passat mes d’abril als participants de la Desbandá i la Retirada. Ara amb noves entitats i gent molt jove que pren el relleu d’aquesta testimoni. I també veterans, com els voluntaris del CE Júpiter i CE Europa, que aquesta tarda faran una exhibició a l’Estadi del carrer Agricultura, per reivindicar aquesta memòria de l’esport popular. Juntament amb els joves de la boxa del Club Esportiu Popular de Cornellà. A tothom el nostre agraïment.
Ens emociona rebre testimonis, encara avui, de familiars que ens diuen que la seva àvia o besàvia havia estat seleccionada per venir a Barcelona, o de la gent de Múrcia o Badajoz, enviant-nos cròniques del compromís amb l’Olimpíada de Barcelona. Algunes figures de l’esport van pagar un alt preu, amb la seva vida. Aquesta és una tasca que cal continuar a les escoles, fent pedagogia a les aules. I preservant, ampliant i divulgant la Memòria de l’Olimpíada.
Per això és molt important l’acte simbòlic d’avui. Petjada a petjada. Pas a pas, recuperant els noms i el rostre d’aquelles persones protagonistes. Com ho vam fer al Museu d’Història de Barcelona el mes passat i tornarem a fer demà al Museu d’Història de Catalunya. Memòria, fraternitat i cultura antifeixista. (Veure PDF amb el programa).
Ens interpel·la la vigència dels valors de l’Olimpiada com veurem al Pavellò de la República, tot seguit. El seu Manifest, constitueix avui un baluard dels valors democràtics, antifeixistes i internacionalistes davant del trumpisme i el tecnocapitalisme depredador, les dictadures, les guerres, i els genocidis. També contra les crisis dels refugiats per l’emergència climàtica i les conseqüències del negacionisme. Un cant i un antídot contra el racisme i la xenofòbia que agiten els estadis.
Els espais referencials, com aquest carrer amb el nom de l’Olimpiada Popular són necessaris. Quina fortuna enllaçar aquest carrer amb el de la plaça Josep Fontana, que avui el faríem molt feliç, amb aquesta doble celebració, i a tocar del carrer Joaquim Amat-Piniella, un referent de l’Amical de Mauthausen. Unabaula pedagògica que ens ajuda a entendre millor el present. La memòria és cultura, la memòria és coneixement i la memòria és reconeixement, repetim des de la nostra Associació.
Per aquesta raó vull tancar aquest parlament fent una petició més a les autoritats i els governs pertinents. El de la Ciutat de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. És el darrer acord que vam prendre per unanimitat a la Comissió del 90è Aniversari, celebrada el mes de juny: “Volem que el Museu Olímpic es denomini a partir d’ara: Museu de les Olimpades de Barcelona, 1936 i 1992. Establint un relat històric coherent amb el compromís i la cultura antifeixista. Serveixi de precedent la referència que va fer l’alcalde Pasqual Maragall en la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992. “En aquest estadi s’havia de fer una Olimpiada Popular i el President era Lluís Companys”.
Moles gràcies. Domènec Martínez García, coordinador de la Comissió 90è Aniversari de l’Olimpíada Popular, 1936
[i] Informació de TV3
[ii] Enllaç informació de BTB
https://beteve.cat/societat/inauguren-carrer-olimpiada-popular-clota
PDF amb el Programa editat pel Memorial Democràtic
Afegim fotografies de les activitats esportives commemoratives a l’Estadi FPCE Júpiter, Exhibició de boxa i Muay Thai, i Fútbol amistós CE Europa, CE Júpiter. Dissabte 18.
També de la Plantada de les figures tradicionals del seguici popular vilanoví: Gegants, Mulassa i Drac. I de la taula rodona “Memòries de l’Olimpíada Popular de Barcelona”, Museu d’Història de Catalunya. Diumenge dia 19.
Dilluns, 20, Agenda. Conxita Badia i Pau Casals: compromís musical i nacional en temps de guerra i exili. Ateneu Barcelonès. Organitza Memorial Democràtic.
nascutel49 