Aquella jornada del 10 d’octubre de 1976, tal dia com avui, iniciàvem una assemblea històrica que tindria dues parts. La primera: el debat, compromís i acords dels 196 delegats i delegades arribades des de diferents indrets d’Espanya i de l’emigració europea; i una segona part, la presentació pública de la direcció escollida i les seves resolucions, acompanyats de delegacions de diferents moviments i organitzacions polítiques d’Europa i d’arreu del món.
M’agrada compartir i dedicar aquestes notes —i retre el meu petit homenatge—, a la gent jove i de diferents generacions, que avui reclama a les places de les nostres ciutats: un sostre i treball digne, justícia social, l’aplicació de l’article 47 de la Constitució, i un projecte de vida amb somnis, esperances i valors democràtics.
Aquella trobada: La IV Conferència de la UJCE, 10, 11 i 12 d’Octubre de 1976, havia estat preparada amb poc temps, però amb un alt compromís, generositat i sentit de la responsabilitat. No eren uns exercicis espirituals, però ho fèiem en un seminari de Sentmenat, a 35 quilòmetres de Barcelona. El lloc havia estat prèviament sondejat i concertat per la Consol Hernández Garcia, jove militant comunista terrassenca (també autora de les fotografies), i l’Agustí Daura Mèlich, conegut com el cura rojo de Ca n’Anglada a Terrassa. Tota la logística va anar a càrrec de la Joventut Comunista de Catalunya, que 10 dies abans, el 3 d’octubre, havia celebrat la seva II Conferència en un centre educatiu de Barcelona, amb 300 delegats i delegades i la presència de Gregori López Raimundo, Secretari General del PSUC. Els temps estaven canviant.
Aquell any tot s’accelera. 1976, JCC/UJCE, la lluita per la llibertat. Les mobilitzacions per la conquesta de nous espais de llibertat es prodiguen: lluites obreres i veïnals, manifestacions estudiantils, manifestos i actes unitaris. Franco havia mort el 20N, signant cinc penes capitals, matant, dos mesos abans: Luis Eduardo Aute ens va deixar un testimoni etern Que el dia que se avecina viene con hambre atrasada. Arias Navarro i Fraga Iribarne, continuant reprimint, torturant i processant. Els grups més violents del règim assassinen impunement obrers i estudiants als carrers i a les manifestacions que reclamaven Amnistia i Llibertat. Convé recordar-ho quan algunes formacions pretenen reescriure la història i derogar les lleis de memòria democràtica. Cincuenta años no es nada.
Repassant l’informe d’organització que vaig presentar a la IV Conferència he trobat aquest text: “Esta IV Conferencia de la Unión de Juventudes Comunistas de España, que todavía no hemos podido celebrar a plena luz porque nos la ha prohibido el Gobierno (…) rompe, sin embargo, los marcos clandestinos habituales para reafirmar nuestro derecho irrenunciable a ganar nuestra libertad y legalidad”. Les resolucions Joventut (drets de la joventut) la Unitat (del moviment juvenil), i Socialisme en llibertat, inspirada en la Declaració de Livorno, 1975, una via democràtica al socialisme, van ser aprovades i compartides durant la sessió pública als mitjans de comunicació, el dia 12 d’octubre, al barri del Guinardó de Barcelona. Davant de la premsa, i delegacions internacionals.
Ho hem recordat, ara, 50 anys més tard, Aniversarios inaugurant una modesta exposició en el marc de la Fiesta del PCE 2026, amb una cordovesa compromesa amb la gent que ens ha precedit, com Juana Doña, Lina Òdena, Las Trece Rosas, Aurora Picornell, Maria Salvo, Marina Ginestà, Tomasa Cuevas, Neus Català, entre altres. Gràcies, Raquel Arranz.
És cert, volíem canviar el món, i canviar la vida. Persistim, sense falses nostàlgies ni tampoc indulgencies. Però mai resignats. Sempre militant en la disciplina de l’esperança, l’optimisme de la voluntat que vam aprendre de gent com l’Antoni Gutiérrez Díaz, que ens va deixar ara fa vint anys. Aquí seguim.
Domènec Martínez García
Temps i afectes compartits, amb memòria
