Eclipsi i fotos de vacances

Inútil cosmonauta el que contempla estrelles para no ver las ratas, Manolo Váquez Montalban ja ens prevenia respecte als perills d’oblidar drets i llibertats terrenals alçant la mirada més amunt de les estrelles.

L’eclipsi, ha generat un univers de fotografies. Efímeres. Ocultant per unes hores les imatges de Ceuta. 145 víctimes mortals, fugint de les guerres, la repressió i la manca de llibertats. Més de 4.000 nens i nenes, i més de 1.300 persones adultes que necessiten protecció internacional. Un mirall de la deshumanització, incompetència institucional i del trencament de les garanties democràtiques.

Les fotos antigues serveixen per evocar las huellas del camino y la senda que nunca se ha de volver a pisar, que van inspirar els versos d’Antonio Machado i els Cantares de Joan Manuel Serrat, que encara ens commouen.

La meva és aquell riu, afluent del Llobregat a Vacarisses, on el meu pare em va rescatar d’un remolí que m’estava engolint. O aquella platja de la Ballena Alegre, a prop de Barcelona, quan encara no existia el càmping. Únicament un bosc de pins al costat del mar. Aquestes fotos serveixen per retre homenatge a la gent que ens va precedir en aquesta l’aventura de la vida. Van saber teixir aliances en la diversitat, curar ferides, treballar de valent i construir cases de maons escatats, sempre provisionals, per sortir endavant. Van marcar la nostra infància.

Les sortides de vacances coincidíen amb el 18 de juliol, el dia del cop militar contra la Segona República i els seus valors d’igualtat i de justícia social, i que Franco va convertir en Fiesta nacional i exaltació del «Gloriós Moviment Nacional», sinònim del «Viva la muerte». Exili, misèria, por i repressió com a divisa. Però la meva mare i el meu pare, la María i el Manuel, vivien aquelles jornades preparant els paquets i cuinant viandes durant tota la nit. Calia fugir de la fàbrica i de les rutines adherides a la pell durant uns dies: el fum, la pols i el toc de pito. Les sirenes, anunciant el canvi de turn. Els que érem nens, cosines i cosins, tampoc no podíem dormir per l’excitació del viatge. Encara que fos a 20 o 30 quilòmetres de distància.

A la fotografia del riu hi apareix la gent del carrer Mozart (La Cogullada), familiars i parents procedents dels pobles del riu Nacimiento a Almeria: Fiñana, Abrucena, Abla. Ens veiem somrients. Feliços de compartir aventures. La de la platja del litoral reuneix la meva família, els meus pares i la meva germana, i la dels meus padrins, tiets i cosins. Durant la nit havia plogut de valent i estàvem assecant el pa, en una altra fotografia rovellada pel temps. Encara ho recordo. La nostra tenda de campanya eren dos llençols cosits o embastats sobre una corda central lligada entre dos pins. Els mosquits ens acribillaven sense pietat. Formen part de les nostres vivències i ensenyaments. Protegir les fotos és també reivindicar la vida compartida. Com la música, les olors i els desitjos a flor de pell.

Platges de Gavà, segona meitat dels anys cinquanta

Anys més tard, Miguel Ríos, va immortalitzar aquell dia que vam anar a banyar-nos. El riu no continua igual, les seves aigües no són tan clares. Però m’ha emocionat la valentia de l’autor, sap el que va ser la dictadura, reivindicant la coherència, la dignitat i la vigència des del riu fins al mar, que avui ens condiciona i interpel·la.

La deshumanització dels nostres patriotes de polsera i banderetes, convertits en incitadors i altaveus de la cacera humana, al servei de Trump i del rei Mohamed VI: és la foto en color que acompanyarà per sempre la misèria moral dels qui els ovacionen i els voten.

Afortunadament hem viscut aquest eclipsi a Pujalt , amb bona companyia, i observant la purpurina còsmica de milions d’anys. Unes explicacions magnífiques i pedagògiques de la Raquel i d’en Josep Maria: “El que avui sabem és gràcies al coneixement dels nostres avantpassats: mesopotàmics, antiga Grècia, el món persa, món musulmà, l’antiga Xina… La cosmologia moderna és el resultat de la història de l’astronomia i la seva evolució. Intercanvi i cooperació”.

Una versió anterior d’aquest article es va publica a Libreopinante, el dia 9 d’agost amb el títol fotos y vacaciones.

Domènec Martínez García