JORNADES DE DEBAT: ESPAI PÚBLIC I MEMÒRIA HISTÒRICA, 17 i 18 de setembre 2021
Comunicació presentada per Enric Cama i Domènec Martínez: Les empremtes de la memòria, a peu de carrer
Aquestes Jornades del CEHT, l’espai públic i la memòria, són quelcom més que oportunes. Els que tenim una edat encara recordem els temps en que la Rambla es deia, oficialment, la Rambla del Generalísmo Franco i la Rasa, calle General Mola. Fins a l’any 1991 Terrassa també disposava d’un dels monuments d’exaltació del feixisme més important després del Valle de los Caídos, era el Monumento a los Caídos por Dios y por España, inaugurat l’any 1944. Poc més a afegir a aquests exemples. Moltes de les nostre veïnes i veïns més joves de la nostra ciutat potser no ho saben. Però cal recordar-ho. La decisió recent de substituir el nom d’un carrer, el de Justa Freire, pedagoga republicana, pel del militar franquista Millan Astray, que va lluitar per una Espanya feixista al crit de “¡muera la intel·ligència!, ¡viva la muerte!”, a Madrid, expressa la importància de la restitució i preservació de la memòria i els valors democràtics, i la necessitat de fer pedagogia a les aules, tal com es pretén amb el nou projecte de Ley de Memoria Democratica, aviat a debat en seu parlamentaria. (…)
Aquest itinerari el vam iniciar el mes d’octubre de l’any 2017 per recordar la manifestació de les pedres del 27 d’octubre de l’any 1967. Una modesta placa (Parc dels Catalans), seguin ja un model estandarditzat, que ens indica la importància de les lluites socials i per la millora de les condicions de vida dels treballadors i treballadores, també de la brutal repressió, durant el període en que la nostra ciutat era coneguda com a Terrassa La Roja. La segona placa fa esment a la manifestació del 10 de setembre de 1976 a la ciutat, la primera manifestació de la Diada Nacional de Catalunya autoritzada (el dia abans de la de Sant Boi), que va aplegar a milers de persones. Avui la podem veure al Mercat de la Independència a la Rambla, a on es va inaugurar fa tres anys. La tercera petjada fa esment a la manifestació del Primer de Maig a la Font de les Canyes de l’any 1969, amb intervenció de la Guardia Civil, i persones ferides i detingudes. La van col·locar l’any 2019 al camí d’accés a la Torre de Mossèn Homs, per recordar que aquells entorns eren un espai de trobada de les Comissions Obreres, en aquells temps il·legals i clandestines. La quarta i més recent és la que recorda la gran vaga de l’AEG de l’any 1970. No s’ha pogut posar fins enguany per les limitacions de la pandèmia, però ara llueix, al costat del carrer del Moviment Obrer, i a tocar de l’escola pública Nova Electra de Terrassa des del 29 d’abril. Tenim un parell més també afegides aquest any: la de la Casa del poble (al carrer Cremat), recordant la proclamació de la República pel President Macià fa 90 anys, i la de Quitèria Tarragó que ens ha permès recuperar la figura de la primera dona regidora del nostre Ajuntament. Està ubicada al carrer Unió, davant dels sindicats de CCOO i UGT, a on figura una altre placa que recorda els crims contra els advocats d’Atocha, el gener de 1977, i que va ser inaugurada el febrer del 2019. També tenim programada la instal·lació d’una placa a l’edifici de l’SFERIC, a on es van fer recitals mítics com el que va protagonitzar Pete Seeger. Enguany ho hem recordat al complir-se 50 anys, i també els 45 del primer míting comunista legal a l’Estat, el míting del PSUC.
Aquí teniu el text complet de la comunicació. I altres enllaços referits a les plaques.
https://expresospoliticsdelfranquisme.com/2021/09/17/les-empremtes-de-la-memoria-a-peu-de-carrer/
nascutel49 