Mataró, 27 d’octubre de 2021
Com ja s’ha dit per part de l’Antonio i ens ha cantat amb passió la Roser, no podíem haver triat un dia millor. Avui fa 54 anys d’una jornada de lluita per la millora de les condicions de vida de la gent treballadora a moltes ciutats de Catalunya i d’Espanya. A Terrassa, la vam fer grossa: una manifestació d’uns centenars de persones va acabar en una batalla campal. Dos ferits de bala i més de 60 persones detingudes de matinada. Fa quatre anys, el 27 d’octubre de 2017, vam posar una modesta placa. Aquest matí he anat a comprovar si encara existia. Són les nostres petjades de memòria. La lluita pels drets socials i pels valors democràtics.
Es la tercera vegada que vinc a Mataró aquest any. Dues per compartir amb molts de vosaltres el llibre coordinat pels germans Ramon i Pablo Morales, un llibre dels protagonistes de les lluites socials i polítiques contra la dictadura. Avui és un privilegi fer-ho de nou per participar en la presentació d’aquest llibre “Me lo decía mi papá”, evocant el poema de José Agustín Goytisolo “Me lo decía mi abuelito, me lo decía mi papá, me lo dijeron muchas veces y lo olvidaba muchas más. Trabaja niño no te pienses que sin dinero vivirás”, que va popularitzar Paco Ibáñez. És ben cert que ens hem fet grans.
Alberto Valenzuela ha fet un bon recull de “veus de resistència i de dignitat”. I el més important, ha posat noms i cognoms a aquestes veus, evitant que s’esborrin de la memòria. Una petjada més, conscients que falten moltes més veus, i que caldrà continuar. A més a més ho fa amb un pròleg de Juan Pinilla, i il·lustracions del gran Carlos Azagra, sempre compromés, fraternal i solidari. Moltes gràcies Alberto per aquesta oportunitat.
Dic que sóc un privilegiat, perquè avui comparteixo aquest espai amb Roser Escrich. Ella i la seva germana Victòria, van ser protagonistes i també companyes de militància a finals dels anys 60. No era fàcil, com s’explica en aquestes pàgines, cal llegir el capítol 10. Carmen i Sònia, per saber el que significava passar per Via Laietana (diligències). Ella sap molt bé l’interès de la Brigada Político y Social en desmantellar impremtes o ciclostils clandestines. Us recomano llegir l’article de Quim Sempere a Nous Horitzons 213, any 2016, El Treball clandestí des de dintre. També recorda a Paul Winzer oficial de la Gestapo que va instruir a la policia política del franquisme per interrogar i obtenir confessions. També és imprescindible el relat de la presó de la Trinitat. Ara, a casa nostra, i a la tele nostra també, tothom es declara antifeixista de tota la vida. No és veritat. Les persones que es van deixar la pell i la vida per fer possible les llibertats democràtiques i els drets socials, ho saben molt bé. Per això aquests llibres, com el que avui presentem, són imprescindibles.
Antonio Rodríguez Avellaneda surt citat al llibre de Memòries de la Joventut Comunista de Mataró més de 20 vegades. Hi era a tots els sidrals. Les lluites obreres i socials. És un dels protagonistes d’un documental imprescindible “I la lluita continua…”, ara es pot repescar de TV3. Les grans vagues de la construcció dels anys 70. En aquest llibre la seva imatge comparteix pàgina amb Ángel Rozas, Francisco Téllez, José López Neiro. Tota una declaració d’intencions.
Aquesta presentació, doncs, és com la placa de la memòria que he esmentat abans. Hem posat noms i cognoms a les persones. I hem de fer tot el possible per perseverar, per rescatar aquest testimoni i compromís col·lectiu, el d’un temps i d’un país. Una nòmina llarga que cal rescabalar de l’oblit a cada barri i a cada poble. Preguntant a les àvies i els avis. El temps s’estreny. Jo també vaig trigar a fer-ho. “Tardé 65 años en visitar la tumba de mi abuelo”, així comença el meu relat.
Per això és tant important que la Llei de Memòria Democràtica arribi a bon port. No ens ho posaran fàcil. La memòria i el relat de la memòria no és innòcua. Caldrà molta valentia del govern i també intel·ligència política per fer un pas endavant. Atenent la correlació de forces. Mirant a les noves generacions crec que el més important de tot és que la veritat i la memòria arribi a les aules. En aquest sentit hem impulsat un manifest per una “Verdadera inclusión de la memoria democrática en el currículum escolar”, que presentarem properament.
Venim d’un cap de setmana intens a Barcelona, dissabte 23 i diumenge passat 24. Memòria antifeixista amb el record i la presència dels familiars i amics dels Brigadistes Internacionals, amb la Federació Internacional de Resistents i altres entitats memorialistes de Catalunya, Espanya i Itàlia. Ens hem conjurat per “mantenir viva la memòria de la lluita partisana, de la guerrilla i la resistència antifranquista en una perspectiva de memòria europea, internacionalista i federalista».
Aquesta petjada d’avui és també un acte de resistència antifeixista, una contribució a la causa de la llibertat, de la solidaritat i la fraternitat. Conscients que la lluita continua.
Domènec Martínez
nascutel49 